La ressaca titoladora. Tema del microrelats 2007: Equívocs

Un crit m'arrenca del llit:
- Empar! Surt a la finestra immediatament! -. Del carrer una veu greu, de mascle alfa, em crida. Me l'imagino alt, fort, de mirada torbadora. Deu ser un home d'aquells que em posen calenta al més lleu contacte visual. Segur que té una titola espatarrant. Ja el veig mossegant-me el coll i masegant-me els pits. És d'aquells que primer volen que se la xuclin amb delit. Ell, respirant amb força i concentració, allunya l'arribada de l'orgasme. Desprès, surt del niu de la meva boca, em frega la vara dreta i els testicles turgents per l'esquena, insinua pel rec del meu cul una primera penetració. Xisclo, de costat, aixeco una cama cap al cel. Em folla a terra.
- Vols fer el fotut favor de sortir?! -. La veu em comença a ser familiar. Tinc mal de cap. Vaig empillocar-me de valent ahir. Què dimonis vaig celebrar ahir amb les meves amigues? Estic sola, estic nua. Sortiré a la finestra així? No. Massa evident. Millor insinuar: amb les sabates de taló i el lligacama quedaré brutal. Estic humida. Camino masturbant-me cap al balcó. Del carrer em veurà tothom. M'és igual. M'escalfo més. Quan em vegi tindrà una visible erecció mal continguda pels pantalons. El faré pujar i...
Surto al balcó només lluint les arracades de l'àvia.
- Empar! Collons, vesteix-te i baixa que farem tard! -. És el meu pare el que em crida. Darrera seu, bocabadats, tota la meva família i la família del meu futur marit m'esperen per anar al meu casament.