Poema

Set o vuit del vespre i un captaire prop de l´estació antiga. Havia begut durant tota la tarda i va ensopegar deixant caure algunes coses:
Una pinta vermella, un encenedor, un tros de plàstic rar i un paper escrit.
L´home es va alçar amb un fort cop al colze, que no li va doldre fins el matí següent, s´ho va deixar tot per terra i va seguir caminant amb dificultat. Un estudiant ros i prim ho havia vist a certa distància, no el va ajudar a aixecar-se però es va fixar en el manuscrit, va esperar que s´allunyés i el va recollir. Se'l va llegir al tren, tornava cap a casa, de tant en tant mirava per la finestra però no hi veia gran cosa, es feia fosc - dormiria calent i segur -.

La setmana següent va llegir aquell paper als seus amics:

A l´hivern fa fred i no m´agrada
Només enyoro la melmelada
A l´estiu fa calor i m´agrada
Dormo millor però m´agrada la melmelada
Em trec la son a la font
Camino sense sabates
Estic content com un mussol
Vull estar sol
Avui fa sol i no tinc gana
M´agrada la melmelada

Amic 1- Un misteri fascinant? Jo diria que això és un accident espantós, què t´agafa?
Estudiant ros i prim- D´acord, l´home suspèn en mètrica i no és capaç de mantenir una estructura narrativa decent, la seva és una lírica força...particular, però deixa´m apuntar algun concepte interessant. La figura de la melmelada, per exemple. La melmelada com a metàfora d´un món bucòlic que no ha de tornar. L´ anhel d´una infantesa llunyana, un referent a la claror, a la calidesa d´una llar trencada, d´una humanitat que es perd.
Amic 2- O potser melmelada i prou. L´home es mor de gana per l´amor de déu. Melmelada...
Estudiant ros i prim- Aquesta obra és un caos. Però el caos és un secret. O la llum. Què suggereix el nostre enigmàtic poeta? Serà el desordre l´únic camí, l´última via, la definitiva? La clarividència?
Amic 1- La construcció dels versos és infantívola i mandrosa. La manca de tècnica i la nul·la capacitat intel·lectual del pidolaire són palpables, no hi busquis enigmes. Això no és un prodigi, és un picaportes borratxo i mort de gana.
Estudiant ros i prim- L´autor ignora la disciplina. Collons és un captaire! Però no sabem si sota aquests versos primitius s'hi amaga un talent invàlid. Ignoro que pretén l´autor amb aquests missatges, però és evident que la troballa el fa més proper i més atractiu.
Amic 1- Estripa això i deixem el tema vols?
Amic 2- Vés i busca´l doncs! Si t´interessa tant, entrevista´l, fes-te´n amic, publiqueu un poemari a quatre mans..
Amic 1- Traieu-vos les puces com els micos...
Estudiant ros i prim- Animals...què voleu prendre?