Poema que vaig escriure ahir al vespre, però ara ja està

sento ser tan pesat, però voldria comentar-te perquè crec que has de madurar... cony, ni que jo tingués dret a dir segons què!

Les poesies que he llegit són totes molt introspectives. Amb els anys, t'acabaràs coneixent ben bé, i potser t' interessarà escriure poesia sobre quelcom "de fora".

Si mantens la mateixa duresa i sequedat que ara empres per a escriure sobre tu mateixa, però traslladada fora de tu, de ben segur m'agradaràs encara més.

Això és el que jo entenc per "madurar", almenys literariament.

No estic en contra -vagi per endavant- contra la poesia introspectiva.

Prou.

Hola.

He vist que potser estàs interessada en la lectura d' algun llibre de poemes -poemots, en diu ella- de la Núria Martinez Vernis.

Potser m'equivoqui i no t'agradi, però el llibre que et recomano és Quantes mentides fan una sola veritat, editat a Proa.

Jo primer la vaig ESCOLTAR en un recital, i després vaig anar corrents a comprar-me el llibre.

Crec que recita com els àngels, i la seva poesia s'escola lentament... entendre-la, entendre-la, mira, potser no. Pero ella actua com un funambulista i t'atrapa.

Te'l recomano per dues coses;

a) perquè la seva poesia és de poques paraules però carregades de sentit, com el poema de Leaman que et vaig comentar.

b) perquè després de la tempesta ve la calma, que no vol dir que sigui del tot agradable. Llegin-te, he entés que potser estàs en plena tempesta. La tempesta fa escriure. I a mi m'agrada com ho has fet. Ara bé, poca gent escriu sobre la tediosa calma de després. La Vernis ho fa. I ho fa meravellosament bé.

ps.- de veres, si pots ves a veure-la recitar i després, si s'escau, compra't el llibre. El trajecte a la inversa no sé com es fa.

pss.- i posats a recomanar, deixa'm dir-te el títol d' un poemari de José Maria Fonollosa, Ciudad del hombre, Barcelona (ed. DVD)


Salut.