Poema fosc

dona la impresió que aquestes terenyines te les has volgut espolsar de sobre. I un cop impreses en paper i posteriorment publicades ja perden la seva cárrega opresiva.

Me'n alegro que, encara que hagi passat un any, l'hagis publicat. No només perquè és brillant, sinó perquè segur que t'has deslliurat de una teranyina que creixia dins teu i no et deixava avançar!

Una abraçda i segueix publicant!!

és un poema tètric, talment com si vestís una casa abandonada, plena de teranyines, respirant un contrallum escàs i ofès d'aire.
S'entreveu un sentiment molt fort arrancat de les entrenyes, versos breus que esgarrapen la pell.
Arreveure, em quedo amb aquest regust amarg i em trec el barret per haver-lo trasmès amb tan poques paraules.

No et deixis enganyar pel temps, tu mateixa has parat un instant del temps en aquesta teranyina mortal, i ens la mostres en tota la seva foscúria.

de l'home fosc a la fosca del poema de rosella.

Bon any!!


Ferran

aquest poema; com és que has trigat tant en publicar-lo?
El trobo molt suggeridor, realment bo, perfecte. Dibuixes en poques paraules un món enigmàtic i bell i estremidor, la meva sincera enhorabona!

Bon any 2010, fins a la propera, petons.

Un poema totalment dark.
EScriure sobre coses fosques no és gens fàcil, però tu as aconseguit transmetrens aquest món fosc, inquietant...
fantàstic!!!!

Poc a afegir a la certera adjectivació de la Sílvia: impactant i exquisit.
Només subratllar, segurament de manera innecessària, que el poema sobre la pantalla executa perfectament un cal·ligrama, revrs de la metàfora que es detecta de la papallona com a objecte de l'escriptura, aquesta corporeïtat que en les més immaterials formes de la xarxa de vegades ens passa desapercebuda però que encara molts associem a l'ofici i la passió d'escriue: traçar rutes de tinta sobre una material que té una vida incerta i atzarosa en els vaivens de les petites històries de cadascú de nosaltres.
Salutacions,

franz