Poema absurd i possible interpretació

Un relat de: Tiamat

Poema absurd,

Faig un tel davant dels ulls humits de fum,
les cames cansen a la quietud.
Si la pell vola perseguint els escurçons,
les àguiles jauen dins un niu de petxines.

Quan caic i em deixo anar,
veig carícies que ni tan sols em toquen,
ulls tenyits de mandarina
i aquella cançó barrejada al cervell.

Les hores s'estiren sobre coixins tous,
i les margarides bullen dins mars perduts
quan passegen per les parpelles dels cecs
i vessen les veus dels papers rebregats.



i possible interpretació,

Els dos primers versos, venen a dir, clarament, que com que no se't trenca el paper higiènic per la línia de punts, tens por que les cloïsses assassines et tornin a fer pessigolles. Llavors, en el tercer vers, allò de la pell que vola, significa que quan veus un elefant, et venen unes ganes boges de tenyir-te el cabell de verd, simbolitzat per la paraula "escurçons". El quart vers trenca amb la dinàmica vista fins al moment, ja que aquí es veu com parles d'armaris de l'ikea i de piques de pedra abandonades.
La segona estrofa entra de forma clara dins la temàtica arquitectònica, parles de formigó armat que es trenca per la corrosió del metall, de goterons plens de xiclet i de mènsules que cauen al cap de la gent. Quan llegeixes "ulls tenyits de mandarina", no pots evitar pensar en la Ville Savoie, i llavors hi ha una clara referència a Gaudí, i un petit incís a l'evidència que l'arquitecte no feia les seves creacions mitjançant l'Autocad.
La tercera estrofa, agafa un tarannà diferent, s'intueixen unes quantes pinzellades de nostàlgia vers aquell gos (o això s'interpreta de les teves paraules) que un dia et va anar a parar sobre el cap mentre passejaves per un carrer de Praga, i que pel que sembla al llegir el conjunt del poema, ara és víctima d'una insolació. I ja per acabar, sobre això de les parpelles dels cecs, qui pot dubtar que parles de balconets plens de geranis i de girafes moribundes?

Comentaris

  • indefinida | 04-06-2007 | Valoració: 10

    Em sembla que és el primer cop que et comento, però no pas que et llegeixo. Tot i ser un poema absurd m'agrada, i la interpretació doncs molt personal, m'ha fet riure, i això per mi és bo.

    Petons.

  • postmodern industrial i urbà [Ofensiu]
    Gica Casamare | 06-09-2005 | Valoració: 10

    Darrera aquest humor barroer s'amaga un cinisme postmodern industrial i urbà exquisidament sofisticat que crítica la burla mental i intel.lectual que suposen les classes de literatura i els examens de selectivitat de literatura on et posen un poema de la tardor del Pere Quart (Com el Vallès no hi ha res... quin dels dos??? i si és un dels dos són molt semblants! i alhora s'assemblen a altres comarques metropolitanes, i a veure, si és l'oriental, aquest està a punt d'esquinçar-se en Vallès Sud, Baix Montseny, Moianès i Vallès Oriental-Centre... i què n'hem de pensar de la frase vallesització per part dels osonencs?)... ah sí! el poema del Pere Quart de sel.lectivitat, un poema de tardor molt bonic que et fa suspendre l'exament perquè no dius que és una metàfora de la mort de l'esposa de l'autor.
    Senyors/es: la poesia és una masturbació literària, qualsevol interpretació aliena és simple perversitat voeyeur!!!!

    M'ha encantat, com els teus espais virtuals!

  • Errare humanum est[Ofensiu]
    Màndalf | 25-05-2005 | Valoració: 9

    Si, ja sé que l'has escrit tu, Tiamat, però jo discrepo en moltes interpretacions que són d'una evidència que fan por i encara no m'exlico com l'has pogut pifiar tant. A mi no me la pegues.

    En primer lloc, està clarissim que és el darrer vers el del paper higiènic (i està fet servir, per a més inri).
    Després quan parles de que les hores s'estiren, és una referència meridiana a la feina (o l'època d'exàmens indistintament i depenent de l'individuu).
    Continuant, continuant,... escurçons i àguiles,... ep! això és política! Qui és qui, eh?
    Caus, et deixes anar, carícies que no et toquen,... vens de farra, et clapes a l'acte i tens somnis eròtics,... o no? eh?
    Tens una cançó barrejada al cervell,...si, clar, i qui no la te,... la teva mare que et va dient "nena, portat bé,.. nena, estudia força,..."
    Les margarides bullen dins mars perduts,...nena! això és la Borsa!

    Nena, m'has fet passar una bona estona,... salut!

  • Una joieta[Ofensiu]
    Marcel | 16-01-2005

    molt bó!les teves ocurrències gairebé espasmòdiques són un regal per als qui l'absurd i el surrealisme són de vegades una manera més senzilla i directe per comunicar-se. Apa siau i a surrealitzar-se!

  • Poema absurd i interpretació de les teves[Ofensiu]
    mistika | 05-11-2004


    Simplement això un poema absurd i interpretació de les teves!! Com diu l'AnNna; kina paranoia!! ara ja començo a veure el teu tarannà.
    una abraçada!

  • És ben bé...[Ofensiu]
    AnNna | 01-11-2004 | Valoració: 8

    ...que tothom interpreta les coses a la seva manera. Una altra de les teves grans paranoies, Tiamat!!!
    Petons,
    annna.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1512 Comentaris

642108 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.