Cercador
Podrint-se el cos d`aquell cetaci formidable com si es tractés d`una maquinària perfecte, d`una fàbrica de desfetes.
Un relat de: crusoeEls cosos fonent-se, la sal escampant-se, la desintegració progressiva del carrer, al centre de l’ eixample feia que els veïns es cobrissin amb mocadors les fosses nasals i la boca, el sabor àcid, corrosiu, enganxava la llengua al paladar.
Els coloms com malalts, replegats al terra finien sense poder volar, cadàvers i ossaments incipients espargits per les voreres, gats marejats perdent el cabell, la devastació, la temperatura exagerada, un sol abrasador que empitjorava les coses; lamentable aquest quadre, aquestes escenes i crits de dolor què s’ hi podien observar al cor de Barcelona, al cor de la ciutat.
Un home sostenia agitant l`aire una cama ortopèdica. Ningú no sabia el significat de tal acció.
Desfent-se inapelable al mig del carrer el cadàver d`una balena amb milers i milions de paràsits i microorganismes així com d`uns cucs fastigosos que recobrien la pell de l’animal putrefacte.
Els agents de la neteja amb pics i pales acabaven de matxucar a l’ animal que feia una setmana que s’ hi descomponia i feien muntanyes amb els cossos morts de les gavines que havien agafat un color blau moradenc mentre defallien malaltes i que ara romanien inertes al costat dels coloms finits.
Podrint-se el cos d`aquell cetaci formidable com si es tractés d`una maquinària perfecte, d`una fàbrica de desfetes. Els vianants compungits, abatuts trepitjaven una mena de lleix semi líquid que els enganxava al terra i feia malbé les sabates.
Els treballadors estossegant, escopint, panteixaven i maldaven contra la bèstia, contra el cadàver de la balena, contra el sol que castigava els seus cossos nus, contra la dura disciplina laboral i el maleït capatàs no parava de cridar demanant més producció.
Finalment, l`home que agitava en l’ aire la cama ortopèdica va caure mort, fulminat per un atac de cor.
Fins i tot els veïns més vells, els avis del barri, no havien contemplat mai un escenari semblant al bell mig de la ciutat.
Els coloms com malalts, replegats al terra finien sense poder volar, cadàvers i ossaments incipients espargits per les voreres, gats marejats perdent el cabell, la devastació, la temperatura exagerada, un sol abrasador que empitjorava les coses; lamentable aquest quadre, aquestes escenes i crits de dolor què s’ hi podien observar al cor de Barcelona, al cor de la ciutat.
Un home sostenia agitant l`aire una cama ortopèdica. Ningú no sabia el significat de tal acció.
Desfent-se inapelable al mig del carrer el cadàver d`una balena amb milers i milions de paràsits i microorganismes així com d`uns cucs fastigosos que recobrien la pell de l’animal putrefacte.
Els agents de la neteja amb pics i pales acabaven de matxucar a l’ animal que feia una setmana que s’ hi descomponia i feien muntanyes amb els cossos morts de les gavines que havien agafat un color blau moradenc mentre defallien malaltes i que ara romanien inertes al costat dels coloms finits.
Podrint-se el cos d`aquell cetaci formidable com si es tractés d`una maquinària perfecte, d`una fàbrica de desfetes. Els vianants compungits, abatuts trepitjaven una mena de lleix semi líquid que els enganxava al terra i feia malbé les sabates.
Els treballadors estossegant, escopint, panteixaven i maldaven contra la bèstia, contra el cadàver de la balena, contra el sol que castigava els seus cossos nus, contra la dura disciplina laboral i el maleït capatàs no parava de cridar demanant més producció.
Finalment, l`home que agitava en l’ aire la cama ortopèdica va caure mort, fulminat per un atac de cor.
Fins i tot els veïns més vells, els avis del barri, no havien contemplat mai un escenari semblant al bell mig de la ciutat.
l´Autor
65 Relats
19 Comentaris
38156 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
Pots mitigar la meva solitud....carlosmmartorell@hotmail.com
Una abraçada. Carlos Mª Martorell de la Puente.
Últims relats de l'autor
- La meua noia
- En el silenci de la nit
- Mullaré el meu acer
- Aplaca´m “Dulce ” ... !
- Dedicat a Anaïs B. psicóloga del foro bipolars clínic
- El seu propi cos, el seu metabolisme, era el principi rector.
- Jo entaforo el cap dessota del coixí com si fos un estruç percaçat
- De fet sóc com una burilla mal apagada
- La secta 002
- La secta
- Vam dinar a la sorra
- I què serà de mi
- L`ombra de la llibertat.
- què van ser les meves mans
- OPERACIÓ CALDERA, per què som tots tant guap@s?