Cercador
Podria enamorar-me de tu
Un relat de: kispar fiduAra mateix, ho abandonaria tot.
Deixaria aquests fulls més enllà, pararia d'estudiar.
Abandonaria aquest ritme compulsiu que ens manté lligats a unes rutines monòtones.
Ara mateix ho deixaria tot enrere, agafaria la bici i et vindria a buscar. Vindria a trobar-te i en veure't et diria a cau d'orella que ets el somriure dels meus somnis. T'agafaria de la ma, aquelles mans tan fines i tovetes que entre les meves sempre voldria guardar, i et conduiria pels camins del meu cor. Et miraria amb els mateixos ulls de sempre, però espurnejants de tendreses. Faria que et parlessin fluixet i t'expressessin tot el que em fas sentir. Els faria cantar suau perquè t'arribessin dolços i fossis capaç d'entendre'ls i abraçar-los. Tancaria els ulls, amb les teves mans encara entre les meves i esperaria impacient la teva reacció. Desitjant un tímid petó, un contacte dels teus llavis; una carícia del teu alè sota la meva orella, al voltant del meu coll, i la dolçor de la teva alegria rodejant-me com sempre.
Després, suaument, obriria els ulls, i em trobaria amb la teva mirada. Seria alegra, tímida i vergonyosa; i al cap d'uns segons somriuria amb aquell somriure teu plàcid i càlid. Amb aquella expressió que em dona confiança i em fa sentir segura al teu costat.
Restaríem immòbils els minuts següents.
Les nostres mans encara unides, i el pas del temps ens despertaria d'un bell somni real.
Seguiríem allà. Estaries amb mi. El teu somriure seria més còmplice, més inquiet. I jo sentiria un calfred recorrent-me la pell.
No ens caldrien paraules, ens entendríem tan sols amb mirades. I el temps futur seria nostre. Compartiríem els pròxims instants.
Et retrobaria en els meus somnis i podria besar-te sense incomodar-me.
I acariciaria el teu rostre, la teva suau pell, la dolçor dels teus ulls mirant-me. Em somriuries sabent que entendria aquells llavis i que d'ells mai me'n voldria allunyar.
Serien perfectes aquells moments eterns. El nostre voltant es veuria aturat sota la influència dels nostres cors alterats.
I sentiria la lleugeresa de la tranquil·litat,
la tranquil·litat de saber-te meva
i sempre al meu costat.
Comentaris
-
holaaaaa![Ofensiu]Àfrika Winslet | 07-12-2006 | Valoració: 10
Podries, però... falta el però! Per què no??
Un relat molt sentit, sincer i enamorat, escrit amb paraules tendres, un alè de il·lusió i de desig... molt bonic ;)
Petons noia!! -
tendresa [Ofensiu]mjesus | 06-12-2006
m'ha semblat molt sincer el relat. Has comunicat bé els teus sentiments, amb sensibilitat. M'agradat molt.
Enhorabona per la publicació del llibre "Sonriures"
Gràcies a tu!
mjesus
-
Molt bo[Ofensiu]Naiade | 03-12-2006 | Valoració: 10
Es la primera vegada que et llegeixo, i ho hi fet, al saber a traves del fòrum que has publicat un llibre.
M'agrada molt el teu estil, que emana tendresa, sensibilitat i romanticisme.
Et seguiré llegint.
Naiade
-
Nena.... realment com dir-ho....[Ofensiu]Noia de vidre | 25-11-2006 | Valoració: 10
IMPRESSIONANT!!!!!!
tant teu com de costum....
mirades, moments, caricis, records....
(no hi ha valoració d'11?.. ;) )
un peto de vidre molt fort! -
he [Ofensiu]jaumesb | 20-11-2006 | Valoració: 10
agafat el camí i he arribat a tu
felicitats
Valoració mitja: 10
l´Autor
133 Relats
861 Comentaris
210773 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
si vols descobrir, reCREADe l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.
Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.
Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).
kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo