Cercador
Poc temps, massa paraules
Un relat de: petit marrecCada gota que raja d'un suspir
cada bes que evapora el riu
em recorda a tu, em recorda que hi sóc i que hi visc.
Potser allà en un món on voldria viure estimant-te sense cap camí inversemblant que em fes entrebancar.
Enfront, la teva porta. S'allunya deixant enrere un curt i alhora intens esforç per caminar plegats...
Potser en una realitat fins ara coberta per un mantell que cobria i protegia les meves pors i sentiments, un mantell de petites mentides que em resguardaven.
Tot trobant una petita esquerda m'he volgut endinsar en el teu món; he deixat enrere la petita manta que de petits la mare ens acotxa per descansar; he trencat les pors i les mentides que entreteixien la meva gàbia.
No obstant hauría, digues si m'equivoco petit mirall, d'haver près el camí i no la drecera al teu cor. T'has espantat en veure'm arribar, no m'hi esperaves tan aviat, encara guardes quelcoms i esquitxos d'aquells qui vas estimar;
He arribat en un moment d'incertesa essent jo l'interrogant, m'he emboirat per a intentar-te donar la mà sense, com aquell qui diu esser gat, no desconfiis del meu sentir i n'hem trobat una petita resposta.
Ha d'esser la realitat? serà el que s'esdevingui com a fruit del present; ni 100 0raons per estimar i oblidar, ni aquells que veuen blanc on tu vols veure negre ja que per a nosaltrs un color es mes que vida, no, no podràn separar una gota d'un riu, ni evitar el nostre suspir després d'un bes.
Comentaris
-
Precios[Ofensiu]Lecram | 13-01-2009 | Valoració: 10
Feia temps que no entrava per aquests mons...i el fet d'entrar-hi de nou i trobar el teu relat ple de coratge i sentiments...m'ha fet recordar que el bon amic que ets i les aficions que compartim. Espero que vagi tot molt bé...Estimat Baloo (Enric)
l´Autor
54 Relats
54 Comentaris
44216 Lectures
Valoració de l'autor: 9.31
Biografia:
Qualsevol persona es pot sentir identificada amb la majoria de relats que poc a poc vaig publicant a mesura que visc, ja que no son fets inventats ni sense rere fons sinó que són oportunitats que dona la vida i que aqui han pogut quedar preses d'unes linies i uns mots. , amb permís de marxar quan a elles els hi escaigui oportú.
Gràcies per compartir estones de plaer amb mi, tot llegint els meus relats.
Desitjo que siguin del vostre gust, i sinó que m'ho feu saber.
Escriure el que sents, vius, veus, penses... pot esser part de la sal de la teva vida.
Últims relats de l'autor
- Volia tocar el Cel
- L'extranya teoria del pijama.
- Quan aprens a escoltar com plou
- Rutines, si clar, te les regalo!
- L'equipatge
- el dia que et sorprens a tu mateix
- Del Puc al Vull
- canvi d'hores sobtat
- Amb Pit i Collons
- Nit freda, dies senzills
- vols dir que es fictici?
- Mans
- Elena
- Potser avui
- real o irreal?