Poc a poc m'han allunyat de la llibertat!!

Un relat de: _

He nascut en una masia, lliurement he somiat i he jugat,
poc a poc m'han allunyat d'aquesta llibertat i ara, ara el
que vull és acabar aquesta vida i començar-ne una de nova,
ben lluny d'aquí, on l'aire és pur, les muntanyes més altes
que els putus edificis que cada dia s'en construeixen me´s i més alts…
Vull viure on la gent és pacífica, sincera i tranquil·la, vull
viure de la llibertat i no dependre de res, només de mi,
de mi i de res més.
Vull tenir un petit terreny on podre-hi cultivar quatre
tomàquets, quatre cebes i uns quants enciams.
Vull tenir una casa petita i acollidora, rústica i càlida,
cinc fills ben feliços, una parella a la que estimar,
un ramat de cabres, gossos i gats.
Vull un llimoner al pati, perqué doni alegria, color i
aroma a aquest paraís al qual pertanyo i no posseeixo,
ja que la posseció no és posseible.

I viure, vull viure, vull viure tranquil·la, vull ser lliure,
m'agradaria molt poder tenir tres vides:

· Dedicar-me a estudiar tot el que trobo interessant,
de per vida.

· Dedicar-me a viatjar, mai sabent on.

· L'úlitima, la de viure en un lloc tranquil, sense
dependre de ningú i formar una família…

I, em sembla, però em sap molt de greu, que la vida que
tindré serà aquesta última, i dic "em sap molt de greu"
perqué voldria tenir a les tres, però el que farè serà
ajuntar-les així que aniré més ho menys per etapes:

Estudiaré el que cregui més interesant i convenient,quan
estigui posada en el tema i hagui acabat els estudis marxaré a viatjar (tot fent treballets) dos anys viatjant, tres o set.
Després serà hora de formar una família i treballar al camp
i si trobés que em sento buida, que de la manera que soc és
molt possible, treballaria en el que m'hagui especialitzat.

Així que crec que aprofitaré la vida, de les tres maneres de les que volia viure n'he fet una, una de més plena i potser més feliç, ja que haurè fet el que volia, d'alguna de les altres maneres sempre em sentiria buida, i em sentiria culpable i inútil, crec que he fet bé decidint aixó, però ara bé el més divertit: FER-HO REALITAT!!


Comentaris

  • m'agrada[Ofensiu]
    irene_pou | 10-09-2006 | Valoració: 10

    i el que més és lo de fer els somnis realitat, que és lo més divertit i emocionatn, felicitats

  • Uiiii![Ofensiu]
    biel | 14-01-2006 | Valoració: 10

    No hi ha comentaris, kin plaer ser el primer.
    Un relat maco, maco.
    Sobretot el final, amb una sensació que recordo sentir anys enrere, el fet de pensar que el més diveritit és fer el somni realitat és un molt bon començament...
    Graciés i endevant amb la realització dels somnis!
    Una abraçada