Plou, plou, plou!

Has volgut que d'una paret de sol
en fes tesel·les per a un mosaic
sense vent, ni aigua, ni albades
conduint de Roma a Pescara
mentre dorms plàcidament.

Jo no sé què vull dir exactament
amb això que he escrit,
però és clar que som nosaltres
i de bell nou la distància.

He tornat
i avui plou serenament
a tothora.

Diria que el teu sexe,
com un presència en la meua pell,
i els teus llavis als meus llavis,
etcètera.

Tot això i un bes
dolcíssim.