Pinzellades

La set somia,
que només desperta tastarà el refresc.

Escurçons, competint amb rates,
sota l'americana...
les cinc peles i el duro.

En una ment buida, ressona la ment buida,
sap llegir i lee.

En les ulleres un tel,
i no, no vull cap mocador.

De la vinya, a la terra verda,
qui la sua, i qui se la beu.

El tensor de l'espardenya,
esquinça el mitjó.

Ulls que no veuen,
gavardina que m'emporto .

Senyora!
Quina carpeta més groga porta!

Vull un bressol,
i quelcom que em bressoli.

Bon dia!
Per aquell qui el vulgui.

I un cop de sort ,
per qui en malgasti.

Vergonya?
Vergonya em faria tenir unes cames com les teves,
i no ensenyar-les.

Deixa anar una mica més de corda,
que encara no em tomba el coll.

(...)

M'agrada allò que sento,
però en cap cas,
la suma, el conjunt de tot allò que veig.