Pianíssim

Un relat de: Pa amb Tomàquet

Amb qualsevol cançó
amb qualsevol melodia
qualsevol lletra
només de començar els petits primers acords
les primeres notes que sonen
tímides, com si sortissin de l'ou
seguides per tota la composició,
se m'apareixes
tu
allà al davant
o bé tocant el piano
o bé mirant
més enllà i més i més.

La música forma part de tu
amb la música has crescut, has viscut, has après
has gaudit.

Acabes exhaust en acabar de tocar
hi poses cos i ànima
els cinc sentits
sents els sons abans que sonin
saps què ha de venir després i què segur que no.
Els dits flueixen pel piano
com si llisquessin per damunt de l'aigua.
Suaument. Harmònicament. Dolçament.

És un plaer mirar-te i formar part de tu.
Gràcies per compartir amb mi aquests moments.

Comentaris

  • piano[Ofensiu]
    diesi | 18-01-2008

    piano sempre :)

    tan es si el toques tu, com si el toca ell, com si l'escoltes, com si el penses, com si el sents de lluny...

    piano sempre.

    M'ha agradat la teva interpretació.

    petons!

    #NaT#

  • que bonic!!![Ofensiu]
    ixnuir | 18-01-2008 | Valoració: 9

    què té el piano que ens evoca tans sentiments (almenys a mi)?? què té la música (en general) que permet crear més art i poemes tan bells com aquest?

    encantat de llegir-te

    ixnuir

l´Autor

Foto de perfil de Pa amb Tomàquet

Pa amb Tomàquet

8 Relats

6 Comentaris

7657 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
qui sap qui
qui sap el què
qui sap d'on
qui sap per què

només tu pots dir-me com sóc
perquè la meva visió no és justa
la subjectivitat m'omple
i no puc descriure'm si no és amb sons i
paraules màgiques
difuses
i potser poc verídiques

per això et demano
que em diguis qui sóc
tu
si vols