Cercador
Petó emmetzinat
Un relat de: iong txon- Compartir:
darrere la finestra
li he demanat el teu afecte
i la teva comprensió
M’ha escopit a la cara
i m’ha dit “egoista!
això no és amor”
així doncs…
Si pogués fer-te un petó
seria un petó d’escurçó
No puc viure amb tu en el no-res
aïllats del món
així doncs…
“Sense poder-te tocar,
sense poder-te abraçar,
ja veig que seguiré
fent parlar la gent”
Si el temps ho cura tot
seguiré caminant,
la vida continua
mai enrere, sempre endavant
Comentaris
-
Es un poema molt impressionant [Ofensiu]Rafaelmolero | 15-02-2013 | Valoració: 10
M'ha agradat molt, es nota molt original. Es estupend com llegint... llegint, expresses
l'amor amb molta il.lusió. Saluts. -
ah m'en descuidava..[Ofensiu]Annalls | 09-02-2013 | Valoració: 10
...ara si que entenc el que vols dir...l'amor autentic, l'incondicional,....que difícil deixar anar lliure al ser que estimes perquè sigui feliç, de paraula ho diem amb tot el cor, però a l'hora de la veritat costa mooolt i mooooolt més...
-
Hola Quim !!![Ofensiu]Annalls | 09-02-2013
Em permets la llibertat? es que iong txon! sincerament tinc un tarannà que creia que teniem un japonès com a relatarire, i la polpa (deu n'hi do), sense voler a desvetllat el misteri. Aquesta noia m'agrada molt, ens anem intercanviant opinions.
Mooooltisimees gracies per venir-me a veure, i a més d'una forma tan completa. Acabo de passar-me per internet i he après una mica més, tu m'hi has donat pas al comentar-me el vers blanc. Per cer a la vilipendia m'han liat, per sort he trobat un Vademècum de la poesia, que ja me'l anoto, encara que no crec que m'aprengui tot el qui ha ...ufff...sempre he estat molt rebel de cara a la tècnica, però ara intentaré fer-hi alguna cosa.
>De vegades un cop fet eL "poema", l'arreglo un xic perquè les estrofes o rimes quedin més harmòniques. Intentaré el vers blanc , tot i que no tinc clar com a de ser la mètrica, l'exemple que he trobat era 12-10-7-7-7-10 no se si això correspon a alguna en concret. No perdis la paciència , doncs ara mateix estic molt enfeinada , poc inspirada i tinc la tira de coses escrites per publicar, però te tinc en compte. repeteixo gracies pel teu temps. No facis cas de les faltes, estic anat a classes i el corrector que la polpa em va aconsellar va com va ,ja el tinc ,ja... -
Fantàstic poema, però...[Ofensiu]Annalls | 08-02-2013
..no ho entenc...perquè la lluna et diu "egoista"? Pq no es amor? >El teu peto seria d'escurçó? Tot fa entendre que hi ha afecta, en aquesta relació? Així i tot plàsticament m'agrada, però podries explicar-me ´l ? Es que a vegades vaig amb ralentí. Alguns poemes no te massa importància si els entens o no, però aquest penso que es dels que cal fer-ho. Per cert soc fan de la polpa. Ma fet gracia trobar-la aquí. Ui que fai tard !!! Adeu
-
sembla que el temps...[Ofensiu]polpa d'aire | 07-02-2013
o la poesia ens torna a unir!
Quim! m'ha fet gràcia el títol i he pensat... llegeix-lo!
Ara deus al·lucinar.. Sóc la lluneta blava (o somriure per sobreviure no sé com em coneixies!) bé... havíem parlat fa molt de temps de literatura per MSN... te'n recordes de mi? Quan he vist el teu nom al perfil, amb el mail... m'he dit: el coneixes! i... fent memòria... bé...
El poema és preciós! M'ha agradat molt!
Felicitats!
Anem parlant!
Cristina -
Per molts petons més...[Ofensiu]Salloro | 07-02-2013 | Valoració: 8
Petits instant que ens van somiar...
Es preciós..
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
130 Relats
269 Comentaris
108881 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
EL DIAQuan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.
El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.
Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!
I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.
Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.
Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes
Agustí Bartra
LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"
Ventura Gassol
EL COMTE ARNAU
Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…
És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…
(…)
Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;
i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.
(…)
Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!
I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!
Josep Mª de Sagarra
LE COLIBRI
Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air
il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair
Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !
Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.
Charles Leconte de Lisle
Els Principis Divins, en català
Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".
El meu primer poemari en paper:
Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni
.