Cercador
petits accidents domèstics
Un relat de: CapdelinM'he arrencat mitja galta
a l'afaitar-me,
m'he colpejat un testicle
amb el genoll d'una cadira,
m'he esquitxat amb oli roent
al convertir un ou
en posta de sol, a la paella...
Així que m'he posat seriós,
molt seriós:
He reunit en assemblea
a tots els objectes domèstics
i els hi he dit:
Ja sé que moro de pena,
que tinc la gola seca de paraules
no dites, el cor en carn viva
i un esclat de sal a les venes.
Ja sé que pixo pluja d'anèmica
esperança,
que no sóc més que una ferida
i que fins i tot respirar em dol...
perquè ella no m'estima
com jo l'estimo a ella.
Però, si us plau,
no cal que m'ho recordeu
també vosaltres... cada dia.
Comentaris
-
oueia[Ofensiu]Red Pèrill | 20-06-2006
Mola, a més el final acaba de donar el sentit a tot..
Bona i atípica manera de
relatar aquestes per les qüals es repeteixen
mil i un cops les mateixes paraules...
Seguiré llegint per aquí.. -
Serà...[Ofensiu]Puça | 17-06-2006 | Valoració: 10
per aquest amor que de vegades em fa mal, que jo també em colpejo genolls i cames i caic per les escales?
Petons!!! -
jaumesb | 14-06-2006 | Valoració: 10
perquè ella no m'estima
com jo l'estimo a ella
continua estimant-la
i el teu amor
germinarà en ella
i l'amor en majúscules
us estimarà
molta sort
bon estiu -
ooooh![Ofensiu]fosca | 14-06-2006 | Valoració: 10
Quan estàs de males sembla que tot es posi en contra teva fins i tot allò inanimat!
m'encanta com està escrit en aquest poema, això de parlar amb els trastos, jo també ho faig, sobretot quan busco alguna cosa sempre dic: oooon (cony) eeets???
Besets!!!
Anna -
Hola![Ofensiu]Sol_ixent | 13-06-2006 | Valoració: 10
Un poema molt original, com ja ens tens ben acostumats!
Petons i cuida't molt!
Per cert: m'agrada molt aquesta foto, però estaria bé que en posessis una de teva!! (jejeje)
Sol_ixent -
cru, real, llis i llas...[Ofensiu]ROSASP | 13-06-2006
Quantes tot sembla anar en contra, és com una mena de complot entre els elements animats i inanimats per esgarrar les ferides tendres, aquelles que esgarrinxen el cor fins deixar-lo en carn viva.
Per què tot sembla recordar allò que ja sabem i prou ens dol, amb el ressò persistent d'unes veus que es repeteixen sense clemència. Tanta ràbia, tan dolor, tanta impotència, tanta vulnerabilitat, tantes limitacions...
Petits accidents domèstics que són la gota que fa vessar el got de les llàgrimes emmagatzemades...
Un poema que degoteja moments i espais plens de solitud i tristesa.
Una forta abraçada!
-
uix..[Ofensiu]Yuna | 13-06-2006 | Valoració: 10
Em sembla que és dels relats més tristos que he llegit teus... ni ironies ni re... fred i clar... Però tot això, com sempre un relat sorprenent !!
Txell -
jaumesb | 13-06-2006 | Valoració: 10
va essent hora de superar els trobadors
ho estàs aconseguint -
Poeta Capdelín[Ofensiu]helena | 13-06-2006 | Valoració: 10
Poeta sentit, que els teus poemes mai s'aturin, que sempre brollin de tu, com la pluja brolla del cel.
helena
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1301568 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )