Cercador
Petit clam
Un relat de: srta_squitx- Compartir:
Avui ploro per tantes persones innocents i anònimes, que no conec ni coneixeré mai, que són o potser ja ens han deixat, de les que no tinc record de cap mínim instant compartit, de les que en desconec el nom i l`edat. Vells, joves o nens, dóna igual, el plor se’l mereixen tots i cadascun d`ells. Tot vell va començar sent un nadó i gràcies al viure ha arribat a ser vell; tots som nens, tots som joves o vells, tothom, sense distinció. Però, ¿incloem també als perpetradors que un bon dia també van ser uns nens, que van passar a ser joves i alguns d`ells, els que més es camuflen, també arriben a vells...?
¿Qui ho decideix al cap i a la fi? ¿Qui decideix la tria dels afortunats?
Segons el bàndol que tingui més llibertat per prendre aquesta decisió poden salvar-se uns i perdre molts altres, donat que el vèncer tothom, malauradament, no crec que sigui compatible amb les regles del joc...
¿Qui ho decideix al cap i a la fi? ¿Qui decideix la tria dels afortunats?
Segons el bàndol que tingui més llibertat per prendre aquesta decisió poden salvar-se uns i perdre molts altres, donat que el vèncer tothom, malauradament, no crec que sigui compatible amb les regles del joc...
l´Autor
59 Relats
60 Comentaris
35487 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.
P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.