Pestanyes encarcarades

Porto uns quants dies donant tombs a les coses. Crec que fins i tot se m'ha fet un nus entre el cor, els pulmons, l'estómac i els intestins. El cor no em para de bategar, i copeja l'estómac i per això tinc aquells nervis a la panxa, i els intestins se m'han enredat amb els pulmons i he d'agafar glopades d'aire quan es distreuen. Sabeu quan el cervell et bombardeja a preguntes, que es mesclen amb les teves pors i al final acabes que no saps ni on ets? doncs així em sento.

Crec que necessito renovar l'aire que respiro, potser em fa falta una brisa d'aire del nord, però del nord de veritat, per allà on a l'estiu no es pon el sol. Allà on les casualitats esperades arriben, on la gent et mira i et somriu, on ser diferent és motiu d'interès. Vaig intentant encaixar les peces de la meva vida, i no sé si n'he perdut moltes pel camí o és que les he d'anar a fabricar a casa del pare noel. era de laponia també no? doncs això.

Vull Viure (així en majúscula) i Sentir (també) perquè les papallones se m'adormen i necessito estirar una mica les pestanyes que aqui se m'encarcaren...