Perplexitats europees i sentit del ridícul

L'altre dia vaig arribar a casa, vaig engegar la tele, i zappejant,zappejant vaig arribar al Canal 9 i què m'hi vaig trobar? El Francisco Camps defenent "la integridad i la dignidad de todos los valencianos" que segons ell, estan -ESTEM!!- contínuament sent atacats pels catalans i pel Govern dèbil i comunista de Zapatero. Resulta, si no ho vaig entendre malament, que els catalans "nos quieren quitar la lengua" i "el agua", i les Falles, i la Paella i el gos del meu veí que li diuen Batiste (al veí. El gos es diu Moniato Cuit). "Nosotros vamos", va continuar dient el propietari de Canal 9, "a seguir defendiendo el valenciano tal y como lo hemos hecho a lo largo de toda la historia". Glup! Auxili!! Socors!!! Quina necessitat tenim d'enemics, tenint defensors com aquests? I tot això, aquest home, que segons tinc entés és president de tots els valencians i valencianes -ai, Déu meu!-, ho va dir en castellà i amb total impunitat, i es va quedar tan desvanit i tranquil·lot. Ja veus tu!
Tot molt coherent, no? Tot molt congruent. Normal,lògic... valencià.
I ara vol que la constitució europea estiga escrita dues vegades en el mateix idioma: una en català de Catalunya i una altra en català de València.
I dic jo si aquest home no li tindrà mania als balears. Perquè per què collons no tenen ells, dret també a gaudir d'una constitució en català de les Illes? I els andalusos? No poden tenir una constitucioneta en el seu castellà d'Andalusia? I els extremenys? I els murcians?
No sé, no sé, no ho acabe de veure clar.
El que si que veig clar és que aquesta vegada ja l'hem feta salada. Perquè nosaltres tot era fingir i dissimular, fent com si ací tot fóra normal, i ara el PP valencià ha dut la seua diarrea mental de sempre a Europa. I hala!
Ja l'hem feta bona! Tan bé que estaven calladets i enfeinats amb els seues especulacions urbanístiques habituals.
Doncs ara ja ho saben tots. Tothom a Europa ja sap que el País Valencià està governat per uns semianalfabets que no tenen sentit del ridícul. A vore com viatge jo ara per Europa. Quan sàpien que sóc valencià, començaran les
rialles i les burles. Com si estiguera sentint ho: "Ieeeheee! Tu ets valencià? Segur que tens algun títol de Filologia amagat a la butxaca. Que vols un gotet d'aigua? És que segons ens han dit, els constructors
valencians passen molta set". Ai, mare, quin mal oratge que ens fa! Què haurem fet per haver d'aguantar -de sofrir- aquests salvapàtries castellanòfils de mig calbot! Srs. del PP, si us plau, un favor us demanem:
no ens defengau la llengua, ja ho farem nosaltres sols, els catalanoparlants del País Valencià, que ja som majorets. Us agraïm molt la vostra intenció,
de veres; però deixeu-nos estar tranquils. Ja ens apanyarem. Gràcies.