perduts en nosaltres...

Quatre llums enceses més enllà d'un balcó;
dies humits d'incertesa i captiveri.

Reflexió, com aquell qui diu, per a què? per aclarir el que dir o que sentir cinc segons abans de que com a feble et vingui a demanar sinceritat de genolls?

el cor ha dictat, una mà tremolosa sense gairebé esperit ni pols traçava linies provant d'expressar allo viscut al costat d'un somni.

un bagatge entre uns ulls blaus i un somriure a captar en imatge.
petita animà de gran corm'has mostrat el teu jo, peró no he trobat ni el camí ni el final de cap conte.

Gràcies percada bategada, per cada somni, realitat i petó.