Perdut enmig de la catifa d'aram

tinc amics "de muntanya" i tots tenen una empremta de llum interior com tu.

A mi m'extasia també aquest moment del dia en que es confonen llum i tenebra...Cada dia me'n sorprenc i m'embadaleix.

tenim meravelles vivents a frec del cos, dels ulls. Oh saber-les atrapar en l'instant!, saber assaborir i agrair el do generós i soberg que la natura ens fa!

M'ha impressionat i omplert de joia. el teu relat. T'agraeixo molt les teves paraules en el meu "bitxo rar"

Una abraçada d'hora baixa, entre la "llum i l'ombra estimant-se lentament".

He triat el moment exacte per a llegir aquest poema teu: un dia de tardor, en aquella hora del vespre en què el blau es fa molt fosc i a la vista li costa diferenciar el dia que s'acaba de la nit que arriba.

Escolto aquells BATECS que emet la natura mentre respira la vida i moren els minuts de llum.

Obro de bat a bat els sentits per donar la benvinguda als sorolls, els aromes, els colors, els contrastos, els moviments gairebé imperceptibles.

I després t'envio una abraçada damunt una catifa voladora de molsa boscana,
Unaquimera

en els que sentim els batecs de la vida, de la nostra i la de la natura que ens envolta i ens fa partícips de tota la immensitat que tenim a l'abast. I els nostres sentits cobren vida i s'expandeixen, coneixedors de la importància d'aquest miracle.
Hi destacaria un vers, que m'ha arribat amb força:
El cor minva els seus batecs,
per sentir el respirar de la vida;
Els ulls s'obren del tot,
per olorar perfums d'altres contrades,
i la brisa que m'acarona,
els meus dits gelats, de vidre.

Penso que has sabut descriure aquest moment amb otal precissió.
Gràcies i gràcies també pels teus versos, que omplen de color qualsevol relat/poema que em comentres.
Una abraçada

Crec que el relat és correcte i entretingut, encara que potser li falta una mica de guspira, de "chispa", per tal de millorar.

Fins al pròxim relat. Una abraçada!