Cercador
Pèrdues
Un relat de: LeelaDues centes paraules no eren suficients per relatar tot el què aquell dia havia sentit. Les limitacions d'aquell document electrònic formalitzat no eren més que una altra mostra de la rigidesa d'un sistema que, malgrat el pas dels segles, no havia canviat gens ni mica.
Tancada en aquella cel·la mirava distreta l'espurnar àcid, habitual d'aquelles terres que un dia havien estat el centre d'una saviesa mal entesa, el nucli del continent antic. No podia demorar-ho més. Va fer el cor fort i va intentar encabir-hi tot d'incomprensibles justificacions.
***
Recordava el laboratori ple de tubs amb l'ADN d'espècies estranyes esperant tornar a la vida. Cadascuna d'elles, com la mítica au fènix, amb incommensurables ànsies de plenitud. Éssers que havien estat conservats per poder tornar a moure's curulls de vitalitat, com la cua d'un bitxac, en un entorn benèvol.
Va sentir la veu del seu superior dient-li que acabés la feina. No va ser capaç però de destruir tot allò. La va apartar d'una revolada poruc de que la missió se'n anés en orris.
***
Es va declarar culpable sota la mirada de reprovació de tothom. No comprenien com, una dona freda i instruïda com ella, s'havia deixat endur per uns somnis utòpics i no havia entés que mantenir la diversitat dels organismes era un impediment per l'avenç de la humanitat.
Comentaris
-
Brrr, quin laboratori![Ofensiu]El follet de la son | 06-10-2006 | Valoració: 10
Txac, txac, txac. Si, potser es mouran com la cua d'un bitxac, i si aprenen a defensar-se dels enemics com fa aquest ocellet potser acabarà succeïnt que el que descrius en el teu relat no passarà de ser, doncs, una utopia futurista i destructiva, però utopia, al cap i a la fi.
Bona i original idea! -
Hola![Ofensiu]Àfrika Winslet | 26-04-2006 | Valoració: 10
Ens has redactat un futur ben cruel i trist alhora. Espero que no sigui així... És curiós, però, com molta gent pensa en el futur de manera negativa, amb avenços en la ciència i la tecnologia horribles i destructors. I és curiós, també, com solen aparèixer personatges amb restes d'humanitat, amor o 'debilitat'. Com ja he dit, espero que no ens convertim en aquesta mena de éssers cruels i egoistes...
Leela, a mi també m'agrada com escrius!
Petons!!
l´Autor
81 Relats
639 Comentaris
125369 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Totes les persones grans van ser nens (encara que poques d'elles ho recorden)
El petit príncep. A. de Saint Exupéry
********
El meu e-mail:
leela.arc@gmail.com
********
Foto: Leela
(Futurama, de Matt Groening)
Últims relats de l'autor
- Confiança
- Una història de tantes sobre la trista incomprensió de la virtut de la peresa.
- Mots que encadenen
- LBV 1806-20
- Sobre Ventall d'Haikus, d'Anna Rispau.
- Mare endins
- Deixant-hi petjada (breu escena teatral sobre uns pirates)
- No us veiem però sou entre nosaltres
- Trama de Carrer
- Ombra
- El petroli en llauna abandona el busseig
- Auguri
- E pur si muove!
- La cambrera de la casa del te
- Gargots telefònics