PERDONA'M

Un relat de:

Oh! Déu, perdona'm
Perdonem per no creure-hi.
Perdonem per negar-lo.
Perdonem l'estupidesa,
però jo sols em protegia.

Sí, sí, sí! Admeto!
Admeto que hi és,
admeto que tornarà,
admeto que en vull.

Oh! Déu, ja no tinc bombolla.
La carcassa s'ha florit.
Sols una abraçada...

Oh! Déu, jo creia que era ell,
jo creia que era mort.
Torna-me'l!
Millor li canto a Satanàs...

Sense ell no soc ningú.
Oh! Sí, sí!
Oi tan que sí!
Però la il·lusió és morta.

Que algú em sent?¿

(el amor existió, pero conmigo no se encontró)

Comentaris

  • hola?[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 09-11-2005

    rebent, rebent?
    sisi, crec que et rebo, eh!?!?
    a veure? hola? sisi, et rebo
    què dius, que no creus en qui? Deu? ai, hi ha interferències, eh? no t'entenc, el 7, el set és el millor, el 10 no val res!

    jaja, m'ha agradat la paranoia, amb punts agridolços que fan del poema, un poema, i no una paranoia!!
    gràcies pels comentaris, eh!?!?!??!
    s'agraeixen!!!
    salut i una abraçada, company!!!
    Sílvia

l´Autor

Foto de perfil de <<quizás estaba loca, pero almenos tuve un sueño>>

68 Relats

135 Comentaris

60887 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
20/04/88

Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.

Camina mi camino,
porque es la realidad.

Entierra los sueños,
y deja de llorar.