perdemà

Un relat de: Joan Palmarola Ginesta

Emanat com és ara,

s'esmuny vacil·lant

un demà atapeït de significant-se incorreguda,

embadalit potser,

per fragàncies primerenques:

t‘hi convido,

cobejant-te

per la drecera d'aquesta flaire imaginària.



JOANpALMAROLA
31 de desembre de 2003


Comentaris

  • Un poema com cal[Ofensiu]
    llamp! | 02-11-2009


    M'ha agradat aquest, perquè és tot abstracte i vé a no dir res, però transmet il·lusió. Gràcies pels teus poemes, seguiré llegint-te.

    llamp!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: