AFERRISSAMENT POÈTIC

Un relat de: Joan Palmarola Ginesta

Ocupen el buit del calaix
retalls inconnexes de mots amuntegats.
Vibràtils.
Sé que dels esqueixos
no en sorgirà un tronc ferm i altívol.
Ho sé.
Que les llavors no tenen com a predecessor l'home
si no terra i llum, pluja i perseverança
i d'això només els arbres de cert coneixen.


JOANpALMAROLA
Novembre a 2008

Comentaris

  • UN BONIC POEMA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 23-11-2008 | Valoració: 9

    Que te per protagonista la fusta... el fons d'un calaix, el paper que fas servir per escriure, tot natura! Felicitats company lletrista.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: