Per uns amics de Madrid i altres

PER UNS AMICS DE MADRID I ALTRES
Un crit de desacord


Si un dia, veig la sang omplint el riu que tinc a prop
sentiré en mes entranyes un sentiment i un plor.

I avui, encara que aquest riu no sigui el meu,
crido sense cridar, renego sense que se'm senti,
i en el fons de l'ànima i del cor
sento una tristor per als que han mort,
i per als que estan vius un desig d'amor.

I per als que han omplert de sang el vostre riu, una fredor immensa,
perquè aquests no podran viure amb la tranquil·litat de l'home bo.

No sé qui ho ha fet, però jo m'ho penso,
no hi ha res de res que justifiqui la matança que hi ha hagut,
tot i així obtindran el perdó d' Aquell que tant estima,
més el teu , el meu, i els qui han arrancat el cor
(per la mare, pel pare, pel fill, per la filla, pel germà , per la germana, pel net , per la néta,
per la dona, pel marit, per l'amic, per l'amiga, pel veí, per la veïna... per la PERSONA),
no hi haurà oblit i potser tampoc perdó,
perquè l'11 de març, a Madrid es va escriure amb ratlles molt tortes.

Tot el món està amb vosaltres,
i els catalans també,
perquè tenim sentiments ben arrelats
i no hi ha diferència per estimar: els d'aquí, els d'allà i els de més enllà.