Per Follet groc i Barbablava

Resposta a Follet Groc i Barbablava, gràcies

Feta pols estava la meva ànima i el meu cor,
i vaig escriure molt i una part petita la vaig enviar a relats per obrir-me al món,
encara que aquest sigui una part petita de la immensitat dels homes.
Estic sola sense estar-ne i vosaltres em vau escoltar esperonant-me a continuar la lluita.
Gràcies per aquests moments que vàreu fer-me sentir important perquè importava a algú que sou vosaltres.
Crec que estic sofrint una catarsi perquè necessito exterioritzar de forma escrita els sentiments que m'envaeixen.
He estimat tant... i encara estimo
Però tinc el dubte de si sóc corresposta malgrat les accions dels últims dies.
Veig per tot arreu o millor dit en algunes coses
formes de fer que no hi estava acostumada,
i percebre que hi ha algú més que jo em produeix un desfici insuperable.
No sé si puc acceptar les condicions que se'm imposen.
Estimem-nos, però no em preguntis on sóc, amb qui vaig i què faig...
perquè vull viure en llibertat la meva llibertat.
Tot això a mi em sona a excuses , a poc amor, a que els sentiments han canviat.
Si hi ha amor sempre s'ha de rebre alguna cosa a canvi
jo rebo molt de plaer i crec que també en dono, jo estimo i crec que també m'estima
però no puc viure sense compartir la complicitat del dia a dia com fins ara.
I aquesta setmana fent cas a qui m'estimo he viscut tres dies realment generosos en el amor més pur tot havent-hi sexe.
Estic feta un garbuix, seré prudent abans de prendre una decisió perquè no et vull perdre.
La clandestinitat passa factura, perquè jo estimo a qui no haig d'estimar i no sé com fer-ho.