Per aquells que vulguin escoltar

Per aquells que vulguin escoltar,

Mai m'havia sentit tant miserable a les mans de la meva pròpia vida, tant culpable per no haver donat més quan creia que no em quedava res més per donar.

Tant inútil per saber que podia perdre-ho tot i no haver fet res més que lamentar-me.

Tant tonta per deixar que el meu orgull em tornés cega i
tossuda, en comptes d'acceptar el que fa mal perquè ha de fer mal i el que és bo perquè ho és en la seva essència i aparença; només perquè tenia por d'alguna cosa que només formava part d'un eco dins el meu cap.

Dèbil per deixar que la gent que estimo de veritat caigués en aquells errors que jo vaig caure, o que potser, no hi he caigut mai, i no saber o no "trobar" temps per ajudar-los...

Tot i així, sé que encara em queda una vida per donar, forces per recuperar el que vaig deixar escapar, temps per acceptar la realitat i... el meu cor, que amb l'amor m'ajudarà a ser més forta, a saber ajudar, comprendre i estimar.

Algú em va dir un cop que si la teva condició és estimar, estima. Estima a tothom, els que et volen el mal i els que et volen el bé, els que et giren l'esquena i els que sempre tenen un minut per escoltar-te... Suposo que per alguns és una tonteria i per alguns altres és el més important...