Cercador
El viatge
Un relat de: plouifasol"Senyors passatgers, els informem que el vol amb destinació Atenes està a punt de sortir.
Li podeu dir Atenes, Roma, París o Moscou, el que vulgueu. La qüestió és la següent: sou a un aeroport, hi heu d'agafar un avió, la destinació està clara, teniu els bitllets i tot està preparat.
Quan estàs a punt d'embarcar, t'avisen de que el vol pot portar turbulències, aterrades d'emergències, trajecte incòmode, i que potser el pilot ho abandona a mig camí...
I entren els dubtes, i els nervis, i perdem els papers, i no sabem què fer: volem anar al nostre destí, i coneixe'l, viure'l, observar-lo, descobrir-lo, però et fa por el viatge i que no hi puguis arribar mai.
I llavors és quan comença l'espera, l'agonia, el mal i tot, i ningú t'ajuda i només hi ha mal, molt mal.
Comentaris
-
El dubte de l'angoixa...[Ofensiu]bufanúvols | 12-01-2008 | Valoració: 10
L'angoixa de viure, potser. Perfecte.
-
Plantem cara[Ofensiu]Ishbb | 07-01-2008 | Valoració: 10
Aquesta agonia i aquest mal són fatals, i més combinats amb una lenta espera.
Tot i així, no podem deixar que agafin el timó de la nostra vida. Cal combatre'ls. Si no és així, què veurem al final d'ella si no agonia i mal?
Ningú s'escapa d'aquesta prova. Tothom es veu assetjat per aquests mals, de diferents formes i colors, però al cap i a la fi els mateixos. És molt difícil enfrontar-s'hi. Fa por. A mi me'n fa. Però és necessari. Després d'ells queda l'esperança queda darrere seu. Cal sobrepassar-los.
Enfronta't als teus mals. No avui ni demà, però fes-ho.
Sincerament, li desitjo molta sort, Sra Plouifasol!