Pensaments amb o sense sentit

Pensaments. Que difícil és assolir la felicitat, o fins i tot caminar cap a ella. Sembla que ho pots tenir tot però al mateix temps no tenir res. Sembla que tot va bé, però al mateix temps notar que que per més bé que vagi tot no pots gaudir del moment. Sembla que estàs vivint un moment, però el moment no és viscut des de dins sinó des de la distància, com si fos una pel·lícula que passa i que s’esvaeix a cada pictograma.

Un vertigen sense sentit pot recórrer l’ànima des de qualsevol direcció i en qualsevol direcció. Un vertigen que va al seu aire que per no tenir sentit no es sap quan comença ó quan acaba, que travessa de dalt a baix o de baix a dalt o d’esquerra a dreta o de dreta a esquerra només per fer notar que, precisament, res té sentit o té tot el sentit. Però que tot tingui tot el sentit o que realment no en tingui cap pot ser és precisament el sentit de tot plegat. Dit en altres paraules, pot ser el sentit de tot és precisament que res tingui sentit.

I mentre provem de buscar sentit a aquest sense sentit que pot ser té tot el sentit, pot ser val la pena provar de pensar i fer aquelles coses que sentim que aporten un bri de llum al que és l’escletxa de la vida. I aquí cadascú pot escollir el que li sembli. Pot ser val al pena sentir com cada dia ens despertem, com respirem l’aire que ens envolta, com fem amb raons o sense raons determinades coses amb constància sostinguda com per exemple córrer, córrer i més córrer. Pot ser el córrer ajuda a trobar sentit al que a vegades sembla no tenir-ne, o pot ser aquí també val que el sentit és que no en tingui cap de sentit.