Patrimoni culural valencià

ÉS la trista realitat del món fastigós que estem
vivint, amb uns polìtics que només saben parar la mà al capitalisme més especulador i nefast de tota la vida. Mira com van deixar la Costa Brava, i la Costa del Sol i Mallorca i....no paran.
Molt bona crítica de la trista realitat. Cal lluitar
els que estimem la terra per fer fora a aquests
lladres de guà blanc. O no tant blanc...
Visca la terra!

amb el vostre patrimoni cultural. Poema molt original. Què tal si et pispo la idea per a fer alguna descripció? La que avisa no és traidora.
Molts petons

irònica i cruel del país!

Una trista realitat molt ben explicada.

faria gràcia sino fos tan real... molt ben trobat!

...no anava jo tan descaminat i perdut en les 'terres mítiques', 'marines de llautó' i PAI's sense fer País...
Queda, encara, gent que s'hi preocupa, que lluita i que manté l'esperança. Una esperança llunyana, ben clar!
Salut i rebolica!

És la pura veritat...
Però...
El veritable patrimoni cultural valencià som nosaltres... tu, jo, els companys...
Això és el que compta, que nosaltres mai no ho deixem de creure, de pensar, de dir, de fer que prolifere. Aleshores, veure'm quin és el nostre Patrimoni Cultural, quan passe tota aquesta pesta de l'especulació, de la depredació i de la poca vergonya... (per no dir-ne gens).
Una abraçada!
FRANCESC

Però ets tan realista... que esborrones.

Poema senzill i resumidor del que darrerament es veu de València.

Gràcies, d.

no haveres pogut descriure millor el patrimoni cultural valencià.

La veritat és que el patrimoni cultural valencià és una mica trist... Molt encertada la teva visió. Espero que algun dia això es pugui canviar...