Reescric la pluja

Des del balcó estant,
amb una cigarreta en la mà
i veient la pluja caure,
t'he recordat.
He recordat la Pluja,
t'he recordat a tu.
Mentre les gotes d'aigua
trencaven el silenci de la nit
i es fonien amb la terra
que altres gotes havien mullat,
t'he recordat.
Mentre el cigarret anava i venia
dels meus llavis tallats però ardents,
he pensat per un moment
que estava sola,
que ningú més no existia,
i t'he recordat.
Reescric la Pluja,
i m'agrada fer-ho.
Per un moment m'he sentit
temendament feliç.
Feliç i plena.