Passejant amb ella

m'agrada la frase millor sola que mal acompanyada però millor que millor ben acompanyada.

Per cert, aquest Llampec també fa bons comentaris, això del Bucay sona bé.

Ànims i endavant.

A veure quin dia ens veiem una estona i xerrem.
Petonets

Crec que així com ho plantejes, aquesta noia ha de sentir-se molt sola. La soledat és una gran epidèmia i sol concentrar-se a les ciutats grans. El relat en sí és molt trist i dessolador. Jo vaig passar una llarga etapa de la meva vida sol, em refereixo a sense parella. D'amics i familiars tots els que vulguis. Però em faltava la parella. No va ser fins que vaig descobrir la manera de trencar el gel i de conèixer unes quantes noies que no vaig prendre una iniciativa. Dic unes quantes, perquè no pensis que moltes. Les podria comptar amb els dits de les mans. Perquè arribar a conèixer una persona que s'assembli a tú i tingui una visió de la vida com tú i uns problemes com els teus i congenieu... poden passar segles... o potser instants.

Dius "Algú que l'acceptés tal i com era, amb les seves coses bones i les dolentes, que no la intentés canviar, sense enganys, mentides, paraules buides i promeses que cauen en l'oblit."

Doncs, em vé com l'anell al dit un poema d'un autor argentí, que es diu Jorge Bucay i que diu així:

Vull que m'escoltis, sense jutjar-me.
Vull que opinis, sense aconsellar-me.
Vull que confïis en mi sense exigir-me.
Vull que m'ajudis, sense intentar decidir per mi.
Vull que em cuidis, sense anular-me.
Vull que em miris, sense projectar les teves coses en mi.
Vull que m'abracis, sense asfixiar-me.
Vull que m'animis, sense que m'empenyis.
Vull que em sostinguis, sense fer-te càrrec de mi.
Vull que em protegeixis, sense mentides.
Vull que t'acostis, sense invadir-me.
Vull que coneguis les coses meves que més et disgustin, que les acceptis i no pretenguis canviar-les.
Vull que sàpigues que avui, avui pots comptar amb mi sense condicions.

T'ha agradat? Si t'agrada ja saps com es diu l'autor, té llibres guays. Si no, què hi farem! L'he traduït, es nota? Bé, el fet és que poden haver paraules buides, que em sembla que és un referent en els teus darrers escrits, però també hi ha paraules que amb l'entonació apropiada, tenen un altre caire. Utilitzes l'expressió "promeses que cauen en l'oblit". És que hi ha promeses que es mantinguin gaire temps? No m'agrada prometre res. Prometre és alçar el vol i no saber com aterrar. Només he fet una promesa a la meva vida: vaig prometre amor etern a la meva dona quan em vaig casar amb ella. En aquell moment no va suposar cap esforç, ara, el què costa és mantenir-ho i arribar al final. No m'agrada prometre, però si m'hi veig obligat per les circumstàncies, doncs prometo l'oro i el moro si cal. Complir-ho és una tasca àrdua i no mancada d'obstacles.

Bé, no m'allargo més. He fet comentaris llargs com aquest en altres ocasions i no t'extranyi que ho fagi amb tú. Potser he triat fer un comentari llarg perquè tens una manera d'entendre l'assaig, per dir-ho així, molt simplista i poc barroca. N'hi ha cada un que es complica més l'existència! En canvi tú ets molt planera i resulta fàcil i amè llegir-te.

Records del llampec.