Passeig per un dia de tardor

Salzburg,

Felicitats... i gràcies per aquest poema! simplement perfecte.

Crec que cada poema està escrit per un moment determinat. Si és llegeix el poema en el moment adient, el poema creix, i adquireix una dimensió més elevada... doncs crec que l'he encertat!... tenia ganes de llegir-te, i he anat a parar a aquest poema, m'ha cridat l'atenció el títol, per dues raons, un poema a la tardor escrit en plena primavera, i segona i més important, perquè acabo d'arribar de fer un "passeig per un dia de tardor", i un dia plenament de tardor, amb fulles molles cobrint tots els camins, un fred molt agradable, fins i tot, llagrimejant lleument... tardor en estat pur!

No sé ben bé per què, però sempre relacionen la tardor amb melancolia... i en un dia com avui, no puc estar-hi més d'acord!

M'ha agradat especialment el segon paràgraf... m'hi he vist!... m'ha fet molta gràcia això de "m'aproparé a l'herba per parlar-li"... sóc d'aquells que va caminant pel bosc xerrant amb mi mateix, o millor dit, parlant amb el bosc (sort que ningú em veu... ja que dec semblar un boig!)... és la meva font d'inspiració, m'ajuda a pensar i a entendre algunes coses...

Volia fer-te un petit comentari sobre la forma, l'estructura... sóc força cap quadrat, i m'agraden els poemes ‘ordenats', m'explico, versos i estrofes més o menys uniformes, i em posa una mica nerviós això de trobar estrofes sense cap mena d'estructura aparent (5, 7, 5, 6 versos) i versos amb quantitat de síl·labes molt diferenciades... sóc raro, ho reconec, però la primera valoració d'un poema sempre la faig visual, és a dir, m'ha d'agradar visualment... i per què et dic tot això??... doncs perquè en aquest cas no m'ha passat això, trobo molt encertat aquest ‘desordre' aparent, sobretot m'han agradat molt l'utilització dels dos versos curts de la tercera i quarta estrofa, li donen un ritme especial al poema, obligant a una petita pausa molt ben trobada.
... ara bé, tampoc m'agrada trobar algun versos de ‘farciment' (i forçats) només per fer quadrar l'estructura, en aquest sentit, m'ha agradat aquest poema, perquè tots el versos ens diuen alguna cosa, tots tenen la seva importància.

Si hi he de buscar una pega al poema (... i per fer-ho m'hi he d'esforçar molt!), només en trobaria una: l'últim vers, per dues raons, primer pel tema de ‘la veu', un pèl repetitiu tenint en compte que en el vers anterior ja en fas esment (però no sóc d'aquest que no m'agraden les repeticions, de fet, molt cops abuso d'elles, però en aquest cas la crec innecessària)... però, personalment, crec que aquest vers no és necessari, el que dius ja ens ho transmets al llarg de tot el poema, no crec que sigui necessari fer la melancolia tant explicita, és millor deixar-la en el aire. Aquest últim vers és una mena de resum del poema, ben bé, podria ser el subtítol del poema... i crec que el vers anterior seria un tancament del poema molt més rodó.
... és una opinió personal, simplement una idea des del meu punt de vista. Cada autor sabem perquè escrivim un poema i concretament un vers, i que volem transmetre amb ell, a vegades un poema neix a partir d'un vers que ens ve al cap... i no sé perquè, però m'ha donat aquesta sensació, que aquests últim vers hagi estat el naixement del poema.

Resumint: m'ha agradat molt, transmets perfectament la bellesa de la tardor i tot allò que m'agrada d'ella... sóc un melancòlic malaltís, enamorat de la tardor!

una abraçada,
Jordi.

Em sembla que la gent que aprecia la bellesa tant com tu (i d'entre altres, crec que jo tambe), tenim una certa predisposicio a la melancolia. Perdo per la comparacio, pero em fa pensar una mica en la gent que estima tant i amb tanta passio, que sofreixen; algun es suicida. La bellesa pot ferir, i tambe pot produir. Bellesa que produeix bellesa. Com la que desprens en cada linia. Fantastic : )

Gracies tambe pel teu comentari a "no tinguis por"; m'agradaria saber que en penses de "vull ser terra erma" que esta pendent de publicar.

Felicitats i espero seguir-nos llegint!

una abraçada,

m