passadís

Quina dolçor! M'agrada molt: cabells de cotó de sucre, uau!

I en els ulls no té cap dubte... encara! Quina fortuna aquesta!
Jo en tinc tants... com a persona, com a dona, com a intent primitiu de poeta!!!

Una llepadeta per les imatge tan evocadores,
xocolatina
Canvies molt la foto, a que si?

què trist! Pobreta! I tan sols té tres anyets. Com li expliques a una criatura que encara gateja, que no hi ha espelmes perquè sigui l'aniversari d'algú, sinó que el seu avi és mort!!

Uff! Feia molt de temps que no et comentava res! Em sap greu... però és que he tingut força feina! Ja t'explicaré...

Un petonàs!

Anna

perdona...

Has fet un poema brutal, magnífic, preciós, sense retoricismes, quan he arribat al final..... m'he emocionat i tot. M'ha encantat. Ah, gràcies pels teus comentaris, a veure si segueixen. Ets un crack!
Una abraçada,

Virgínia. Amunt Mallorca!

Gràcies pel teu comenteri de l'Andeleta (la granota), em va fer molta gràcia el que adverteixes de l'anorèxia jajaja! tens cada acudit... jajaja! celebro que et vagis aclarint amb tota la bullida que et vaig enviar, ja miraré de fer-te algun dibuix alguna estona que trobi.
Es preciós com descrius la poesia a la teva biografia, tan bonic que no m'atreveixo ni a comentar-lo per por de no fer-ho bé. Trobo que si, la poesia és un pacte entre la llum i l'ombra, entre la carn i la ment... simplement és magnífic. Crec que aquesta frase juntament amb: "la poesia es la rebel.lió de la paraula" defineix perfectament el que seria la poesia.

Una abrassada
Maria Pilar

venç sempre a la mort

"Porta als ulls tots els contes
i cap dubte"
Un món fantàstic i senzill on només queden a flor de pell les coses bones, les que fan somriure i passar-ho bé.
Amb els anys les males experiències deixen molta més empremta que les bones; gravades a foc deixen ferides roents difícils de cicatritzar.
Aquella naturalitat i saviesa innata d'infant es va perdent; s'obren frases amb doble intenció, s'aixequen murs de ciment fent veure que només són de boirina, la por a la incertesa agafa formes més contundents...
Aquell passadís d'espelmes ja no torna a ser el mateix.

Una visió tendra i molt profunda de la vida i de la mort, un contrast colpidor des de una perspectiva molt diferent.

Una abraçada!

escrius amb tanta dolçor! aquests detallets de cotó de sucre m'enamoren!

La innocència, la infantesa, els sentiments que despren una xiqueta menuda... has fet un poema preciós!

Molts besets

Anna

que tendra la innocència de la infantesa...i després la vida... va i et dona de mastegots. Si poguessim conservar aquesta innocència...que diferent seria tot. Molt bonic, trist i tendre.
1abraçada. ESPIRAL.

infinitament bonic... m'has arribat al fons d'aquest cor que ara està mig trencat.
"la cara com de lluna intel·ligent
i els cabells de cotó de sucre." sublim!

petons de puça