paroxetina

Un relat de: Marc Freixas

havent begut de les fonts més dolces de la vida,
de vegades, sense avisar
també toca patir les vivències més indesitjables

dec ser prou normal
per entendre que no tot són flors i violes,
que de tan en tan rebem algún mal absurd...

i va bé tenir els peus ben posats a la terra, per si de cas


se'm deu haver creuat algún fil deficient de la ment,
potser no he tingut temps de fer un reset quan em tocava,
hauria d'haver pogut posar-me un xip per pensar en positiu...

clar,
ara ho veig clar :

la paroxetina és la solució

és una petita gran ajuda farmacològica... dia a dia


el psicoanàlisis és la part important del procés evolutiu personal

la lluita,
l'esforç,
la superació del problema...

a poc a poc, amb paciència


dec ser prou normal
per entendre que no tot són flors i violes,
que de tan en tan rebem algún mal absurd...

i va bé tenir els peus ben posats a la terra, per si de cas

Comentaris

  • curiós[Ofensiu]
    Cram_ | 07-11-2007 | Valoració: 10

    De vegades les casualitats de la vida et sorprenen.
    Buscant la paraula "paroxitina" he arribat al teu text. M'agradaria explicar-te
    x mail (marc_freixas@hotmail.com) una casualitat que és, si més no, curiosa.

  • és una ajuda[Ofensiu]
    ANEROL | 08-08-2007 | Valoració: 10

    i tu ets la teva millor ajuda

  • Encoratjador[Ofensiu]
    Nubada | 29-04-2007

    Pels qui n'hem hagut de prendre alguna vegada, és encoratjador pensar que tot plegat és "prou normal"...

  • Penjada d'un fil[Ofensiu]
    Gritella | 02-03-2007

    La nostra vida es balenceja suaument o bruscament segons les circunstancies que ens toca viure. tal dit tal fet, si el vent bufa de cara tot seran flors i violas però quan bufa en contra es quan es veu realment fins a quin punt toquem de peus aterra per poder aixecar el cap i tira endavant en bona cara i empenta.

    Tota circunstancia ens provoca una resposta variable segons el nostre estat d'anim i el que la vida ens a arribat a marcar.

    Un ptnàs.




  • I perquè no?[Ofensiu]
    Núria Niubó | 25-01-2007 | Valoració: 10



    Aquestes reflexions només és poden fer quan realment tens " els peus ben posats a terra ", potser gràcies a la "paroxetina" , però de ben segur que el plaer que tu sents fent poesia, que és medecina per l'esperit , potenciarà l'efecte del fàrmac, i continuarem gaudint dels teus poemes .
    Una abraçada i endavant !
    Núria,











  • Pepastor | 25-01-2007 | Valoració: 10

    haig de corregir la paraula "cervell" i com m'està surtint la vena "instructora", aprofito per posar-te un 10.

    besets
    pepastor

  • Gràcies, Marc[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 25-01-2007 | Valoració: 10

    Unes paraules que destil·len saviesa, experiència, constància i treball. La paroxetina és l'anècdota. L'essència, és tenir els peus ben posats a terra.

    En la primera estrofa, amb suavitat i naturalitat, ens parles dels bons i dels mals moments. Es fa indigest, cert, però vida és això: mel i fel.

    I sí, això és precisament indici de normalitat. Cap bombolla no pot aïllar-nos dels aspectes més negatius, més durs i dels que més podem aprendre.

    Els neologismes arriben a la quarta estrofa, amb el reset (que, efectivament, no sols tu sinó crec que més d'un i d'una, i m'hi compto a mi també) hauríem de saber fer. Tres quarts del mateix pel que fa al canvi de xip.

    L'ús d'aquest neologismes dóna un caire de modernitat a un poema que, com he dit al principi, destil·la saviesa i (això ho afegeixo ara) injecta serenor i moral a qui el llegeix.

    A continuació, parles de la solució farmacològica a fer front als atzucacs de la vida... però tot seguit, i sens més, ens parles de psicoanàlisis (idea de conèixer-se o d'aprendre a conèixer-se un mateix, quelcom efectivament essencial) i, encara més important, ens parles de lluita, d'esforç, d'¡nstint d'autosuperació i, culminant brillantment l'enumeració, la paciència. Bàsica. Essencial. Imprescindible.

    Hauria d'ésser normalitat, això. Aprendre de la duresa del dia a dia. Saber gaudir els bons moments amb ganes i des del present. Dues idees, aquestes (aprendre de la duresa i gaudir els bons moments), que esdevenen la consigna de tot el poema. Uns versos amb els quals, Marc, ens fas partíceps no només de la suavitat d'aquesta paroxetina de mots sinó, sobretot, d'un bri de saviesa que val molt la pena tenir present.

    He arribat tard pel número 1000. Has creuat una xifra màgica, doncs: la dels mil comentaris. T'ho he dit altres vegades i això m'ho corrobora: a RC, ets un puntal de referència.

    Aviat creuaràs una altra xifra emblemàtica: la dels 500 poemes. Espero ser-hi, en el moment dels 500, per felicitar-te. Vagi per endavant l'expressió de la meva més sincera admiració, tant per la teva constància, pel treball, i per la saviesa, insisteixo un cop més, de les teves paraules.

    Gràcies, Marc, per 500 brisalls de qualitat, sinceritat, bellesa, experiència, reflexió i amistat.

    Una abraçada!!

    V.

  • Lilith | 21-01-2007

    No el tinc massa clar el tema Paroxetina precisament per haver-ne estat consumidora. Anestèsia, això sí, anestèsia tant el dolor com tota emoció enriquidora. No dubto que en algunes depressions pot ser necessari l’ús de fàrmacs, però per pròpia experiència i per haver observat al meu voltant crec que moltes vegades el que cal es assumir les pròpies neurosis, frustracions, etc., i no amagar el cap a sota l’ala esperant despertar a un món millor amb una pastilleta.
    M’ha agradat llegir-te ;)

  • deixa'm ....[Ofensiu]
    Pepastor | 21-01-2007

    deixa'm comentar-te dient-te que t'entenc i m'has inspirat (tot i copiant-te):

    "Em guia la intuició
    que condueix del cor, de l'estòmac i del cervei
    cap a la vida.

    I si la intuició es transforma en paraula
    també voldre posar-la en pràctica.

    Tot està permés
    si sabem canalitzar-ho
    crear, construir, destruir,...

    Em guia la intuició
    que condueix del cor, de l'estòmac i del cervei
    cap a la vida."

    Gràcies per escriure
    besets
    pepastor

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.