paroxetina

De vegades les casualitats de la vida et sorprenen.
Buscant la paraula "paroxitina" he arribat al teu text. M'agradaria explicar-te
x mail (marc_freixas@hotmail.com) una casualitat que és, si més no, curiosa.

i tu ets la teva millor ajuda

Pels qui n'hem hagut de prendre alguna vegada, és encoratjador pensar que tot plegat és "prou normal"...

La nostra vida es balenceja suaument o bruscament segons les circunstancies que ens toca viure. tal dit tal fet, si el vent bufa de cara tot seran flors i violas però quan bufa en contra es quan es veu realment fins a quin punt toquem de peus aterra per poder aixecar el cap i tira endavant en bona cara i empenta.

Tota circunstancia ens provoca una resposta variable segons el nostre estat d'anim i el que la vida ens a arribat a marcar.

Un ptnàs.

Aquestes reflexions només és poden fer quan realment tens " els peus ben posats a terra ", potser gràcies a la "paroxetina" , però de ben segur que el plaer que tu sents fent poesia, que és medecina per l'esperit , potenciarà l'efecte del fàrmac, i continuarem gaudint dels teus poemes .
Una abraçada i endavant !
Núria,

haig de corregir la paraula "cervell" i com m'està surtint la vena "instructora", aprofito per posar-te un 10.

besets
pepastor

Unes paraules que destil·len saviesa, experiència, constància i treball. La paroxetina és l'anècdota. L'essència, és tenir els peus ben posats a terra.

En la primera estrofa, amb suavitat i naturalitat, ens parles dels bons i dels mals moments. Es fa indigest, cert, però vida és això: mel i fel.

I sí, això és precisament indici de normalitat. Cap bombolla no pot aïllar-nos dels aspectes més negatius, més durs i dels que més podem aprendre.

Els neologismes arriben a la quarta estrofa, amb el reset (que, efectivament, no sols tu sinó crec que més d'un i d'una, i m'hi compto a mi també) hauríem de saber fer. Tres quarts del mateix pel que fa al canvi de xip.

L'ús d'aquest neologismes dóna un caire de modernitat a un poema que, com he dit al principi, destil·la saviesa i (això ho afegeixo ara) injecta serenor i moral a qui el llegeix.

A continuació, parles de la solució farmacològica a fer front als atzucacs de la vida... però tot seguit, i sens més, ens parles de psicoanàlisis (idea de conèixer-se o d'aprendre a conèixer-se un mateix, quelcom efectivament essencial) i, encara més important, ens parles de lluita, d'esforç, d'¡nstint d'autosuperació i, culminant brillantment l'enumeració, la paciència. Bàsica. Essencial. Imprescindible.

Hauria d'ésser normalitat, això. Aprendre de la duresa del dia a dia. Saber gaudir els bons moments amb ganes i des del present. Dues idees, aquestes (aprendre de la duresa i gaudir els bons moments), que esdevenen la consigna de tot el poema. Uns versos amb els quals, Marc, ens fas partíceps no només de la suavitat d'aquesta paroxetina de mots sinó, sobretot, d'un bri de saviesa que val molt la pena tenir present.

He arribat tard pel número 1000. Has creuat una xifra màgica, doncs: la dels mil comentaris. T'ho he dit altres vegades i això m'ho corrobora: a RC, ets un puntal de referència.

Aviat creuaràs una altra xifra emblemàtica: la dels 500 poemes. Espero ser-hi, en el moment dels 500, per felicitar-te. Vagi per endavant l'expressió de la meva més sincera admiració, tant per la teva constància, pel treball, i per la saviesa, insisteixo un cop més, de les teves paraules.

Gràcies, Marc, per 500 brisalls de qualitat, sinceritat, bellesa, experiència, reflexió i amistat.

Una abraçada!!

V.

No el tinc massa clar el tema Paroxetina precisament per haver-ne estat consumidora. Anestèsia, això sí, anestèsia tant el dolor com tota emoció enriquidora. No dubto que en algunes depressions pot ser necessari l’ús de fàrmacs, però per pròpia experiència i per haver observat al meu voltant crec que moltes vegades el que cal es assumir les pròpies neurosis, frustracions, etc., i no amagar el cap a sota l’ala esperant despertar a un món millor amb una pastilleta.
M’ha agradat llegir-te ;)

deixa'm comentar-te dient-te que t'entenc i m'has inspirat (tot i copiant-te):

"Em guia la intuició
que condueix del cor, de l'estòmac i del cervei
cap a la vida.

I si la intuició es transforma en paraula
també voldre posar-la en pràctica.

Tot està permés
si sabem canalitzar-ho
crear, construir, destruir,...

Em guia la intuició
que condueix del cor, de l'estòmac i del cervei
cap a la vida."

Gràcies per escriure
besets
pepastor