Cercador
Parles de pluja i les mans se’t fan balbes.
Un relat de: Antoni Casals i PascualParles de pluja i les mans se’t fan balbes.
La sorra continguda en les pedres que llences
contra la superfície dels estanys
on s’amaguen els monstres dels vells contes,
se’t clava als ulls i impedeix que et desfacis
dels somnis aplegats
en llits que no ocupares.
Una figura evoca eternitats concretes
i es perd enllà del vespre mentre busques
un sol motiu per no trencar el rellotge
en mil bocins, ni elevar un pregària.
La sorra continguda en les pedres que llences
contra la superfície dels estanys
on s’amaguen els monstres dels vells contes,
se’t clava als ulls i impedeix que et desfacis
dels somnis aplegats
en llits que no ocupares.
Una figura evoca eternitats concretes
i es perd enllà del vespre mentre busques
un sol motiu per no trencar el rellotge
en mil bocins, ni elevar un pregària.
l´Autor
123 Relats
783 Comentaris
145329 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).