Parla la Trini

La Trini és la mare de la Noèlia, una noia de 20 anys estudiant d'esteticista, del barri de la Grípia de Terrassa, desapareguda el mes de juny de l'any 1998. Ahir, 10 de novembre del 2004, han trobat les restes d'un cadàver en una casa on vivia en el moment de la desaparició el Fèlix, cosí germà de la noia. El Fèlix nega haver matat la seva cosina. El Fèlix va assegurar ahir, quan el van detenir, que tots dos consumien coca de tant en tant, que aquell dia la Noèlia va morir d'una sobredosi i que ell, espantat, es va limitar a enterrar-la en un forat que hi havia al garatge i a posar-hi damunt una banyera. Fa dos anys, diu, quan va deixar la casa, la va desenterrar i va cremar el cos, però alguna resta devia quedar sota la banyera.

Parla la Trini:

-Intuïa que la meva filla era allà, però ningú no m'escoltava.

La Trini, la mare de la Noèlia, sempre havia pensat que el seu nebot Fèlix sabia alguna cosa de la noia. La Noèlia va sortir el dimarts 9 de juny del 1998 a les quatre de la tarda de casa, amb la roba que portava a sobre i prou, per anar "a pentinar una amiga". Quan la Noèlia deia això, la Trini "sabia" que en realitat la seva filla havia quedat amb el Fèlix. De fet, la Trini no va denunciar la desaparició de la Noèlia fins al cap d'uns dies, quan va saber que el Fèlix negava haver vist la cosina des del matí del dia 9. Massa agafat per la punta dels cabells, segons la policia. El Fèlix va aportar proves, sembla que versemblants, de les seves activitats d'aquella tarda. Però la Trini no va deixar de sospitar del Fèlix. La Trini sempre havia vist el Fèlix com un home estrany i no aprovava que es trobés amb la seva filla. El Fèlix tenia gairebé vint anys més que la Noèlia.

Parla la Trini:

-Si hagués tingut la seguretat que la Noèlia era allà dins, l'hauria desenterrat jo mateixa amb les mans.

La Trini, des del mateix any 98, va anar a rondar de tant en tant la caseta que hi havia al costat d'un xalet, en una finca de la urbanització Mas Enric, de Castellbell i el Vilar, al Bages, on el Fèlix vivia llavors i on ella havia estat alguna vegada. La Trini anava a Mas Enric per intentar trobar una pista que la portés fins a la seva filla. I no ha deixat d'anar-hi sovint, durant tot aquest temps. Hi ha anat centenars de vegades. No hi entrava mai, només tafanejava per fora. Fa temps, en una de les visites, va veure que el Fèlix removia el terra de la finca. Què feia el Fèlix? Podia ser una pista. Una altra vegada, fa poc, la Trini va demanar permís als actuals propietaris del terreny i va entrar a la caseta que ara fa de garatge i que sis anys enrere el Fèlix s'estava habilitant com a vivenda. La Trini recordava un clot en un racó. Ara, al lloc del clot hi havia una banyera. La Trini va tornar, un cop més, a la comissaria de policia de Terrassa, va repetir les seves sospites i va aportar les dades del punt on creia que hi havia la seva filla. La banyera. La policia de Terrassa ja havia interrogat el cosí unes quantes vegades en aquests sis anys. El Fèlix havia estat al principi el primer sospitós, però tenia una coartada coherent i sense fissures. Durant aquests sis anys, la Trini ha pregat moltes vegades a la policia que regirés aquella antiga caseta del Fèlix. Els agents sempre li explicaven que, per fer-ho, necessitaven una autorització judicial. I aquesta autorització no la tenien. De fet, el cas estava tancat de feia temps. Ara fa poc, però, la jutge Maria Teresa Javato, titular del jutjat número 2 de Terrassa, que s'havia resistit sempre a fer cas de les "intuïcions" de la Trini mentre no li aportés dades sòlides, va reobrir la causa. La insistència de la Trini va decidir-la. Una mare no es pot equicocar tant de temps, devia pensar la jutge. El dimecres 10 de novembre del 2004, sis anys, cinc mesos i un dia després de la desaparició de la Noèlia, la jutge Javato va ordenar als Mossos que inspeccionessin el xalet. Els Mossos van anar directament al lloc on havia indicat la Trini, a mirar "sota una banyera que hi ha dins un cobert". I, efectivament, allà, a les nou del vespre del mateix dimecres, enterrats sota formigó en el buit de la banyera, els operaris hi van trobar una ròtula, el dit d'un peu, una costella i els ossos d'una mà.

Parla la Trini:

-Encara no m'ha dit ningú que les restes que han trobat siguin les de la meva filla. Hauré d'esperar que em confirmin oficialment que ho són.

Però la Trini sap que les restes són de la seva filla. La Trini sabia des del primer dia que la Noèlia era allà.

Era la Noèlia una noia boníssima, de comportament excel·lent, guapíssima i gens problemàtica? No, no era gaire bufona. I tenia problemes, els normals de l'adolescència, i potser algun altre, d'aquells que a vegades hi ha pares i mares que es rendeixen i diuen: "Ja s'ho farà, ja es prou gran." La Trini ha negat rotundament, això sí, que la Noèlia consumís drogues en aquella època, com diu ara el Fèlix per exculpar-se. Però això tampoc no canviaria gaire les coses. Per a la Trini, la Noèlia era la seva filla, i punt. Amb aquesta dada nua la Trini n'ha tingut prou i de sobres per lluitar durant sis anys, cinc mesos i un dia. Volia saber la veritat. Potser el Fèlix no la va matar, però ha callat com un puta durant sis anys, cinc mesos i un dia i ara haurà de demostrar que realment no la va matar. I haurà de pagar d'alguna manera tot el mal que ha fet a la Trini.

Manuel, el president de l'associació de familiars de desapareguts que ha donat suport a la Trini tots aquest anys, ahir, després de parlar amb la premsa, estava a punt de tornar a guardar la carpeta amb la documentació de la Noèlia a l'arxiu de desapareguts, quan hi va caure. "Aquesta nena ja no va aquí", ha mormolat amb llàgrimes als ulls.