Pare Adam

Ja he vist que no hi estàs d'acord amb el que dic en Terra Promesa però, estimat amic, què no saps que he d'utilitzar en meu "talent" en coses serioses? Que no saps que, contrita i penedida, i per a expiar els meus pecats, m'he endinsat en el intrincat camí de la poesia social? Escriu-me un e-mail (auroralmar@gmail.com) i fes-me cinc cèntims d'aquestes persones que tu coneixes i que no són com les que descric. Que aquí hi ha espies i després tot se sap.
Petons, que rima amb panellons (o es diu panellets?)

Voleu dir que no en fem un gra massa del que senzillament és un relat humorístic? Què passa ara? Que ja no es pot fer un acudit sobre res? Entortilligat, he acudit al teu socors com una Superwoman quan una persona està en apuros. Suposo que no esperaves menys de mi.
Comentarista del meu relat sobre la garjola: estic d'acord en que no t'hagi agradat el que he escrit però no l'emprenguis contra el meu amic entortilligat que no en té cap culpa si servidora posa en solfa algunes qüestions socials. De totes maneres, estàs segur/a de que el vas llegir bé? Vas comprendre el rerafons o intríngulis de l'assumpte? Te n'has adonat que l'humor no té límits? Primer que tot, te n'has adonat que és un relat d'humor?

No era la meva intencio riureme'n dels que hi ha a dins de la garjola, sinò que anava "pels de fora". Tens raò que dona la impresio que menyspreuo als que, per circuntancies de la vida(que cadascú s'ho sap) els ha portat la justicia(?) a dins i moltes vegades sense cap culpa. I si tenen culpa, cada persona sap com ha estat la seva vida(jo soc jo i les meves circunstancies..., deia algú). De vegades parlar massa et porta a dir coses que semblen tenir un altre sentit. Prouta pena tenen els que els hi toca estar a dins.

Ara que cambian la conversa, aquesta Aurora ens ha fotut en 1 bon embolic, no? I ella...mutis por el "morro", he.

Potser podriem començar una amistat de poetes que filosofan filosofan assoliriem alguna idea esperançadora, no creus?.

El món esta en crisi, però la poesia "NO"...potser es l'ultima esperança d'aquest món tan acollonadament embolicat que treu les urpes per lluitar contra no es sap qui. Algú ens fot hòsties a tort i a dret i no sabem qui es. Te collons la cosa.

No obstant, molt agraït pel teu comentari i una encaixada d'amic...POR ASI DECIRLO.

PD.- Aurora, socoooooooooooooors!

Diuen que val més caure amb gràcia que ser graciós.
Pot fer riure, o millor, somriure, el teu poema que desmitifica
el inútil mite d'Adam. N'estic segur que en saps molt més que
aquests poemes fets per riure (en conya, vaja) i no et negaré que
a mi també m'agraden molt .
Ara be, Fer un aclariment psicoterapèutic "por así decirlo" d'un
comentari seriós ho trobo de mal gust. Em refereixo al meu sobre
"La garjola". Dius, fen-te el graciós, que els casos dolents estan fora
de la presó. No et negaré que la meitat o més de polítics i economistes,
de banquers i constructors, d'especuladors i estafadors de guant blanc,
es mereixen ser-hi a cadena perpetua, però, i torno amb el però, no tots els de
dintre hi són per fer bonic o per ser menyspreats.
Suposo que ets jove i no has viscut la dictadura. Pregunta als que, després d'unes bones tortures, i sense cap acusació en concret, s'hi van passar anys. Gràcies a ells
ara tu pots dir el què penses. I no em surtis dient que són uns temps passats ja que
en plena democràcia passa, com el cas d'aquell home que s'ha passat més de dos anys
en presó preventiva i ara, en el judici, l'han declarat innocent per manca de proves.

No voldria que t'enfadessis per tot el que t'he dit. Perdona si t'he ofès i segueix
escrivint poemes per distreure'ns dels mals temps que passem. Et prometo llegir-los
amb bon humor i comentar-los amb estimació de futur amic.

Això sí que és aprofitar el temps dedicat a la feina, jojojo. Doncs mira, el trobo ideal per posar-hi música, perquè és divertit, a sobre rima i és un tema de rabiosa actualitat (per això de la crisi). M'he imaginat a un grup tipus Mojinos Escocios ó los Inhumanos (suposo que els coneixeràs), cantant-la. Fins i tot, aquell capellà rocker, jajajaja

Apa, salut i... pomes! (que van bé per les cagarrines)

angie

PS: m'he rigut llegint-te i per això aquest comentari una mica esbojarrat.

Sempre em fas riure, no sé pas què faria sense el teu sentit de l'humor. Què? Tens artrosi a les mans i no pots escriure? Apa noi, que necessitem molta gent com tu, amb ganes de riure i no de fer drama (llegeix un comentari que m'han fet de Ja sóc a la garjola). Petons, que rima amb cordons!

No et fot! Fer-nos pagar el pato a les dones de les vostres desgràcies!
Molt bé Felip! Així m'agrada, que penquis una mica amb l'ordinador. A més a més, et deus al teu públic perquè tens gràcia torera.
Què per què em vaig endur una taula de planxar? Doncs perquè volia que m'enxampessin i un televisor ja em resultava massa feixuc. Recorda que tinc una hèrnia discal! Petons...que rima amb melons!