Assassí de corral

Un relat de: entortilligat

Va sortir de casa de bon matí, just quan encara llampegava l'aurora, embolicat dins d'una gavardina rovellada. En Colombí Riudavets sospitava que aquell seria un dia mogut. Al arribar a la comissaria, el seu Cap, el va cridar al despatx: - Colombí, vingui de seguida! -. El detectiu hi va anar de pressa i sols obrir la porta, va trobar l'espectacle. Una sra. de molt bon veure, seguda damunt d'una butaca blanca, amb les cames creuades com marca la llei, l'esquerra damunt la dreta, les mans recolzades a manera de "mirem i no em toquis que mossego" i l'hèrnia discal protegida pel guardià jurat de sempre, en forma de dos coixins vermells. Portava un jersei negre amb uns adorns molt bonics dibuixats al coll que semblaven la continuació de la seva cara.. Les faldilles estaven plenes de una espècie de mosaic arabesc esplendid. El braç esquerra estava mig tapat per un recull de roses roges que es fonien amb el seu cos com si fos el mateix ram. I encara que estigues una mica seriosa, la seva cara descobria un somriure misteriós i màgic(i dolentot), mentre unes ulleres grosses com un piano de cua, deixaven veure uns ulls com mai havia vist en Colombí.
El Cap va demanar a la sra que es girés. I a la vora del angle extern dels ulls, es dibuixaven unes petges divergents i misterioses. .
En Colombí amb la seva fabulosa imaginació va arribar ràpidament a una conclusió: - Això no ho ha fet cap elefant, sinó no hi serien ni la sra ni l'elefant!. Tampoc un cangur, doncs es veuria la marca de la cua a les orelles!. Ni un "perezoso" doncs al revés de l'elefant, encaria hi serien els dos. Ni cap relataire d'RC, doncs no se'ls veu ni en pintura ! Això son unes "POTES DE GALL" i les ha fet un GALL
! -. - També ho podia haver fet una gallina, però tenint en compte les proves i els ulls tan bonics de la sra. ha de haver estat un gall! I, mes exactament, un gall de corral! Perquè un capó no les fa aquestes coses.. -
- Colombí !-, va cridar el comissari, - busqui ara mateix, el gall assassí, que encara que no ha desmerescut gens ni mica la cara de la sra., es una malifeta que s'ha de perseguir amb tot el pes de la justícia! -. - No es pot anar, vestit de gall, per aquest món de deu, foten petjades als ulls de la gen, com si un passeges per qualsevol carrer d'Es Migjorn Gran.
I, ja veus a en Colombí esvalotant tots els galliners del poble, de nit i de dia. Arribava a un corral i preguntava a les gallines: Heu vist un gall que te la costum de xafar els ulls de la gent? I les gallines l'hi contestaven sempre, ca-ca-ca-cacacaak, ca-ca-caaaak!. El detectiu sabia francès i anglès però aquell idioma el desconeixia. Fins que, per fi, va trobar un sospitós. Era un gall amb pinta de mafiós, amb la cresta caiguda com una barretina, els ulls mirant contra el govern , les plomes embolicades com el cap de qualsevol mortal, quan l'hi arriba el dia de pagar l'hipoteca, deixant entreveure un tarannà que feia malpensar. Les dos potes, les tenia amagades a dins de uns peücs de arbre de Nadal. El detectiu ho va tenir clar, eren l'arma del crim!.
El va agafar "pes col l" (com diem a les Illes) i se l'enduu a comissaria a fer una prova de reconeixement.
Junt amb vint galls mes, el va posar en fila de un, amb un número, cadascú, penjat al bec. Un per un, els galls van ser obligats a aixecar les potes i tots tenien el davall el color que s'ha de tenir, color de potes de gall!. Però al arribar al número 13 (el del gall presumiblement assassí), van aparèixer unes petges completament blanques amb marca de cara femenina. - Es l'assassí!!! -. - No hi ha cap dubte! -
El jutge el va condemnar a restaurar la cara de la sra. Amb el bec(mai amb les potes!) fins que tornes a estar com abans del delicte.
Acabada la feina, la sra. se'n va anar molt contenta a escriure relats d'humor. Sabia que aquelles petges no l'havien fet desmerèixer gens, però no podia tolerar que el gall mafiós no rebés tot el pes de la llei.
Una vegada pagada la seva culpa, el gall número 13, va fer cap a la garjola de la dona del Cap, una olla barrejada. I el malparit encara va fer de les seves mentre feia xup xup amb el brou de gallina... i els cigrons.

Diuen els antics, que les nits de lluna plena, quan arriba l'aurora, emmarcada com si fos un quadre psicodèlic que surt de dins dels arbrers, es veu passejar per les rogenques teulades un gall amb un 13 penjat al coll, que cerca uns altres ulls com aquells. Kikiriki, kikirikii!, però mai els troba....


p.s.-Tota semblança amb la realitat, es pura REALITAT.


Comentaris

  • Es pot saber què t'empatolles amb el número 13?[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 09-11-2008 | Valoració: 10

    Parla, que no sé de què va, o calla per sempre.
    Per cert, has pensat en posar noms a les vaques? Ja sé que porten un número a l'orella però què me'n dius d'un nom ben bufó? Per exemple Margarita, Flora, Violeta, Rosa etc., noms així ben camperols. Jenni, Erika, Tània, Kassandra o Vanessa també són noms bonics però menys bucólics i potser massa sexys. Ho dic seriosament. Imagina't l'escena: arribes a trenc d'alba a l'estable (suposo que encara recordes que han canviat l'hora), i tot i que estàs amb un ull obert i un altre tancat, treus la teva millor veu de baríton i dius cantusser: Bon dia, com estan les flors del meu jardí? Has dormit bé, Gardènia? I tu, Gessamí? I què fa la meva Clavellina? Elles, poc acostumades a aquestes amabilitats i als teus refilets però agradablement sorpreses, contesten a l'uníson: Muuuuuult bé! I totes xiroies et donen una llet de primeríssima qualitat, que pots vendre a un 30% més del preu habitual. Veus, això són fabes comptades, un recurs infal.lible en temps de crisi. Ara bé, naturalment s'ha de fer una campanya de marketing. S'ha d'anunciar a la tele en un envas de coloraines on es pugui llegir:
    ENTORTILLIGAT'S MILK. LLET DE GRAN PURESA AMB AROMA FLORAL, EXTRETA DE VAQUES GRAN AFECCIONADES A LA MÚSICA CLÀSSICA. QUALITAT GARANTIDA.
    Xaval, pot seguir el meu assenyat consell o enviar-me a collir pebrots verts. It's up to you!

  • Mira, quan més me'l llegeixo més tos m'agafa![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 08-11-2008 | Valoració: 10

    Ets un monstre de l'humor. He llegit el teu relat a la família i hem rigut tots plegats. Ara el que més em fa riure és la desorientació del personal davant del teu relat. El defineixen com a poca-solta, carallolt i sense cap ni peus. Peus no sé si en té, però potes de gall la tira. És el que passa quan hom parla en clau. Bé, ara no paris, continua escrivint amb repte o sense. Ten moltes coses a dir als lectors de RC. C'est une grande opportunité que rime avec baisers.

  • Tu as gagné le défi, mon chéri![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 06-11-2008 | Valoració: 10

    Aquesta sí que no me l'esperava, m'has deixat bocabadada, esmaperduda, espaordida, desesmada, esborneiada, esbalaida, esmorteïda i acollonida. Hi ha un abans i un després d'aquest escrit i ara sí que tremolo de veritat perquè estic esfereïda, esglaiada, espaventada, petrificada, esparverada i encara més acollonida, a banda de divertida, entretinguda, esbargida, trempada, riallera, riolosa, riolera i esclafida de riure.
    Per lo de les potes de gall no pateixis, no té remei, però ultimament trobo que se'm han fet més fondes de tant riure. O pares de fer-me riure o bé el Colombí haurà de detenir tot el galliner.
    I ja ho saps el que passa, que farem cap tots a la garjola! I allí sí que riurem...!
    Petons, que rima amb botons!

Valoració mitja: 7.8