Pardals

Un relat de: cgarrofe

Volen els pardals
amb vol agosarat,
molt per damunt
de les baixeses humanes.

Gaudint del vol,
explorant el cel,
anant i venint
d'un lloc a l'altre ;
sentint i analitzant
cadascuna de les corrents d'aire,
sabent aprofitar el bon vent,
aquell que va a favor
i alhora véncer,
amb intel·ligència palesa,
aquell vent que no ens deixa avançar,
un i altre cop.

A sota els humans preocupant-se
per aquelles petites coses.

Comentaris

  • pardals[Ofensiu]
    donablanca | 23-04-2005 | Valoració: 10

    per amí aquest és el més fluix, però només si el compares amb els demés

  • Molt encertat![Ofensiu]
    ROSASP | 19-12-2004 | Valoració: 9

    Els ocells són una mostra de la vida que flueix sense esforços innecesaris.
    Com molt bé dius aprofiten les corrents, es deixen anar, mai lluiten si no cal realment.
    La natura funciona així tota ella. Nosaltres gastem grans energies en anar contra les corrents i en defensar insignificancies com si ens hi anés la vida.
    Potser algún dia, si tots observem més la natura, apendrem que res es tan difícil com sembla. Només cal deixar-se anar, fluir...

    M'enrotllo com una persiana, però és que m'ha inspirat aquest poema.

    Continua escrivint.
    Fins aviat!

  • Un paral·lelisme...[Ofensiu]
    Llibre | 19-12-2004

    molt aconseguit. Tot allò que fan els ocells és tot allò amb què nosaltres ens trobem al llarg de la nostra quotidianitat.

    Tens tota la raó: ells són els savis, nosaltres els qui ens preocupem per les petites coses, sovint absurdes i sense importància.

    Salut!

    LLIBRE

Valoració mitja: 9.25