Paraules disfressades

I diga'm, tu que sempre tens quelcom per dir-me,
com puc dir-te el que et vull dir?
Diga'm d'on trec la paraula
per dir-te que m'he perdut
dins un esclat de llums i aigua clara,
quan el cel ens ha regalat aquest paisatge,
que ens perseguia i ens escoltava,
entre paraules disfressades.

I diga'm, amb una subtil pinzellada,
per què començo a pensar
que no trobaré mai la paraula; o no la buscaré,
per no cansar-te,
de tant cops dir-te,
que m'has salvat
d'aquella salvatge,
immensa basarda.

I començo a pensar
que no la vull trobar,
la cercada paraula,
per no desfer aquesta lluna blanca
que tenim sempre al costat
quan fusionem les nostres mirades
sinceres,
desammascarades.