Paraules des del cor

Un relat de: somniseva

Un dia vaig escriure un relat, no és que fos autobiogràfic del tot, però tot i que les versions de la història estaven augmentades, els personatges eren un projecte del que volien ser dintre d'aquell relat que els empresonava. Eren reals, dintre i fora del meu cap. Mentre l'anava escrivint veia que era el que desitjava viure una part de mi, però un cop acabat me'n vaig adonar que aquella història, era solsament una història. Els personatges estaven distorsionats, sabia que no eren justos amb ells mateixos. Ni la història ho va ser-ho amb ella mateixa, justícia, és el que haurien d'aconseguir les paraules i llavors no ho vaig aconseguir. I em vaig dir a mi mateixa que a partir d'aquella història, la buscaria en les paraules del meu cor.

Comentaris

  • Desarmadora sinceritat[Ofensiu]
    franz appa | 20-02-2008

    Sempre parles des del cor, es nota, treballes amb una -perdó si sona fort- obsessiva insistència el teu interior, per torbar la veu més íntima i pròpia.
    D'això només poden sortir fruits positius, sens dubte. Així que endavant...
    I parla'ns des del teu cor!
    franz

l´Autor

Foto de perfil de somniseva

somniseva

38 Relats

54 Comentaris

41934 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vull ser una noia senzilla, amb paraules senzilles, però que la senzillesa tingui el poder de la maduresa.
Vull viure aprenent.

Us deixo el meu mail, per si em voleu escriure somniseva@hotmail.es