Paraules del cel

Se molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
aixeco el cap al cel i et trobo a faltar.
T'has endut amb tu moltes cançons,
que amb el temps s'han convertit
amb memòries del silenci.

Passejant per les paraules amb els ulls oberts,
t'he buscat en un poema i no t'he trobat,
m'han dit que estaves en una novel·la allà enmig del mar.
Els llums s'han apagat,
costa obrir els ulls després de despertar.
Dóna'm un segon.. abans d'escapar.

Tu vens de molt endins,
d'on les paraules s'escriuen per veure't
en l'infern de l'oblit.
Els teus ulls eren tan màgics,
no podia evitar mirar-te,
ets un perfil dibuixat
entre les ombres de la nit.

M'han quedat els ulls en blanc de soledat
la teva veu dient un no,
sempre aniràs passejant el record de la teva identitat.
T'espero al final del carrer
per trencar amb la tristesa
i oblidar de nou.

Podem parar i mirar enrere
i veure el que deixem.
Fa molt temps que no sé res de tu,
el teu rastre se l'ha emportat
un vent fred vingut d'escòcia.
No sé fins quan haurem de ser valents,
no sé fins quan... si per sempre més.
Per si demà ja no puc somiar
o no puc seguir, fes-ho per mi.

Qui pot evitar que cada
moment es torni un record?
Quatre passes i un adéu
tot va caure en un instant.