Cercador
Pòsit de persona
Un relat de: PapiroflexiaFins on som capaços de perdre'ns
A nosaltres mateixos, i d'allunyar-nos
D'aquesta humanitat, que cada vegada
És menys humana i més monstre.
Els nostres ja no són els nostres
Sinó el preu incondicional
Per pagar els desitjos intransferibles del jo.
Més lluny cada vegada de les mans
I més a prop de les esquenes traïdores
On les més macabres i maquiavèl·liques atrocitats
Es fan les fitxes del joc mortal de vida.
Tot s'acaba on comença i el somriure es perd,
Sols ens resta la maquinària i l'enginy
Necessàries per esborrar tots els antics somnis.
Comentaris
-
Com pots posar un 10 a una marranada?[Ofensiu]auroraboreal3 | 28-01-2009 | Valoració: 1
Les dones també ens fem palles és una taca impresentable a Relats. Pura guarrada.