Pòsit de persona

Un relat de: Papiroflexia

Fins on som capaços de perdre'ns
A nosaltres mateixos, i d'allunyar-nos
D'aquesta humanitat, que cada vegada
És menys humana i més monstre.

Els nostres ja no són els nostres
Sinó el preu incondicional
Per pagar els desitjos intransferibles del jo.

Més lluny cada vegada de les mans
I més a prop de les esquenes traïdores
On les més macabres i maquiavèl·liques atrocitats
Es fan les fitxes del joc mortal de vida.

Tot s'acaba on comença i el somriure es perd,
Sols ens resta la maquinària i l'enginy
Necessàries per esborrar tots els antics somnis.


Comentaris

  • Com pots posar un 10 a una marranada?[Ofensiu]
    auroraboreal3 | 28-01-2009 | Valoració: 1

    Les dones també ens fem palles és una taca impresentable a Relats. Pura guarrada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Papiroflexia

Papiroflexia

3 Relats

6 Comentaris

3124 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor