Pòsit de persona

Fins on som capaços de perdre'ns
A nosaltres mateixos, i d'allunyar-nos
D'aquesta humanitat, que cada vegada
És menys humana i més monstre.

Els nostres ja no són els nostres
Sinó el preu incondicional
Per pagar els desitjos intransferibles del jo.

Més lluny cada vegada de les mans
I més a prop de les esquenes traïdores
On les més macabres i maquiavèl·liques atrocitats
Es fan les fitxes del joc mortal de vida.

Tot s'acaba on comença i el somriure es perd,
Sols ens resta la maquinària i l'enginy
Necessàries per esborrar tots els antics somnis.