Paisatges

... un tot de remors i flaires s'ocultaven dins d'aquesta botella missatgera.

Després de llegir-lo, m'ha vingut al cap un poema de Paul Celan:

Ella s'escolta, escolta
un mar, se'l beu
a més, esclareix
les boques
de difícil
camí.

Es estrany, em passa amb alguns poemes (i amb el teu també m'ha passat), que sembla que no el llegeixi. Sembla talment com si el teu poema m'urpes per dintre i m'obligues a ser com ell, m'embolcalla de tot de sansacions. Entro en els colors, entro en les textures, em fa presoner. Massa. Per cert, deixe'm tornar-lo a rellegir,


Chen.

Paisatges és un univers ric d'imatges i sentiments, que al meu entendre, es recolza en la vivència i els plaents records que ens nodreixen.

Has posat atenció fins al darrer detall. Ets explícita i elegant (tant en el fons com en la forma) i això és digne d'encomi.

Són veritats que reneixen en el cor (respostes a l'interior de parèntesis).

Paradoxes tendres per equilibrar i acariciar veritat i record. Una dansa en què res és en va, i el mateix caminar manté la corda tesa. Un mutisme per afuar els sentits.

roselles de granit.
la terra nocturna.
Llàgrimes blaves dels peixos fora l'aigua
Fragments. Es cull, tria, cull i un escull (roca a flor d'aigua).
fils de fum... ara, "plora".
Ressona el buit

Rusc. Calar foc en un rusc d'abelles, Mon Pons cada imatge és més ben elaborada. I, això, que en aparença ja no quedava res, només l'absurd.

Desordre/Ordre. M'agrada que vagis decidir parlar primer de desordre i després d'ordre. És positiu.

Ara bufa el vent del sud (el Migjorn).
Anhels. Converses. Tast. (són els més visuals)
Déus. Record o Veritat?

un raig de cel intel·ligible...
A anys llum d'aquests paisatges m'hi immergeixo, llegeixo i contemplo.
Tota una joia. Un tresor.

Jofre.

PS
M'agraden les frases d'en Roger Malina (i les explicacions que dóna en l'Entrevista amb en Pau Alsina); tu si que saps triar les imatges, el to, el gest i les paraules que converteixen saviesa i prudència en aliades. Els teus comentaris enriqueixen el relat, sens dubte. Gràcies. I, sí, en efecte, Internet, posa a prova les nostres habilitats comunicatives i crec que és bo que sigui així.

Ara: m'agraden els versos que hi deixes per ser compartits. Estan plens d'un aire mediterrani.
Benretrobada, Mon Pons, viatjar és el punt de partida per agafar embranzida per seguir explorant, i investigant (en l'Art, la Ciència i l'escriptura).

Ah, i m'oblidava del més important . Felicitats! que avui, punyetera, és el teu sant. Sort que m'en he enrecordat.

M'agrada el ritme, la musicalitat i les paraules que empres. Quan llegeixo poesia no intento entendre el text sino que em deixo portar per la bellesa de les paraules i pel ritme de la poesia. Jo també trobo una petita influència de Salvat Papasseit però no en el ritme sino en la manera de jugar amb les paraules i sobre tot ,les lletres. Enhorabona!

Us dono moltes gràcies a tots, per fer els comentaris que feu dels meus poemes; a la mar, al Sergi Yague... i a tu entoonces, altra vegada. Salut a tots/tes!

Gràcies per llegir els meus relats i celebro que t'agradin. No trobo el teu nom al llistat d'autors per això suposo que ets lectora. Espero seguir i no defraudar-te... Fins aviat!

Malgrat fa poc que sóc aquí, he llegit tot el que has publicat i t'has convertit en un dels meus autors preferits.

Tens tants matissos i uses unes paraules tan carregades de simbolisme que més que llegir, VEIG els teus paisatges.
Hi ha algo de Salvat Papasseit en el teu ritme...

Em fascines.

em quedo bocabadada
contemplant aquests paisatges
i em manquen les paraules
adients per expresar-ho tot

així doncs, callo
i escolto
els teus poemes
i la combinació de música
que fas amb tots ells

FELICITATS!!!

Un deu, novament.

Què més dir-te?

Sincerament impressionat,

Sergi.