PAIS D'INSOMNI

Un relat de: Antonio Mora Vergés

Escoltava les noticies mentre anava conduint cap a la feina, el tràfic com sempre, lent, pesat, insuportable, conseqüència lògica d'una clara manca d'inversions, lligada al anticatalanisme irracional que secularment practiquen les forces espanyoles, de dreta, d'esquerra, progressistes, democràtiques, ....

Sembla que des del col·lectiu dels jutges senten com una traïció, que els mossos d'esquadra els sancionin quan condueixin sota la influencia de begudes alcohòliques, està clar que això - que els sancionin quan infringeixen la llei - amb Franco no passava.

Altrament els Mossos troben que se'n fa un gra massa pel que fa a divulgar les sentencies en les que se'ls condemna per la seva brutalitat, i les lesions - de moment únicament lesions - provocades a ciutadans innocents d'altres ètnies i/o nacionalitats.

Uns i altres mantenen que aquestes conductes pretenen desprestigiar als ulls de la ciutadania als respectius col·lectius; l'asseveració sona grotesca; com es pot perdre allò que no s'ha tingut mai ?.

La ciutadania - en general - es malfia de l'administració pública i per extensió de tots aquells que la conformen, molt especialment però d'aquells que exerceixen alhora alguna mena "autoritas" , com és el cas de jutges i policies.

Recordava aquell donant de sang, que en assabentar-se que no podia excloure com a donants als funcionaris d'hisenda i els seus familiars fins al segon grau d'afinitat i/o consanguinitat, renunciava a continuar fent donacions. Li explicava l'home que tenia la convicció personal d'una corrupció generalitzada en el si de l'agencia Tributaria, i entenen com entenia que això no tenia solució possible, els llops entre ells acostumem a no mossegar-se, feia allò que entenia com a més just; reservar la seva sang únicament per a persones que no estesin sota sospita.

Li venien al cap mil i una històries ; els mossos de Sabadell, que dia rere dia, de forma sistemàtica, i davant la indignació de la resta de conductors, es saltaven una placa de prohibició de girar davant la benzinera de la Creu Alta; o el vehicle radar de color fosc, que infringia descarament la normativa ocupant les voreres de vianants, o .... va deixar de pensar. També ell, com aquell donant prenia des d'ara la decisió de renunciar a fer més donacions al Banc de Sang.

Amic lector, si necessites la meva sang, ja hi pots comptar, està clar que si formes part d'aquests col·lectius sota sospita et caldrà acreditar - sense cap dubte - que ni activa ni passivament has participat o participes d'aquest lamentable estat de coses.

(c) Antonio Mora Vergés

Comentaris

  • He llegit aquest relat[Ofensiu]
    brins | 03-12-2008 | Valoració: 10

    i m´ha encantat la seva ironia, producte de fina observació i molt bona redacció. Et felicito

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6917 Relats

1201 Comentaris

5455997 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com