Pa negre

m'agrada molt les antítesis que crees amb el plat i el got buits... i com dibuixes tan directa la crua realitat.
Et llegiré més, no ho dubtis.

una relataire

Acabo de llegir tots els teus poemes. La teva poesia és fluïda, natural, com si brolles amb força d'una deu. Ets una POETESSA, així amb majúscules. És un plaer llegir-te!

Hola, Maria!
He arribat fins el teu espai per casualitat, una casualitat d’aquelles tan típiques en aquest espai literari, i un cop aquí, he decidit llegir el teu darrer poema, amb un títol que tantes reminiscències cinematogràfiques ofereix.
La veritat, ho he trobat concís però colpidor, expressiu malgrat la seva brevetat... o precisament per ella mateixa.
Demostres tenir una bona capacitat d’expressió amb pocs mots!

Espero no haver-te fet perdre el temps amb el meu comentari, no sé si estàs gaire interessada en rebre’n.
Si no et fa res, tornaré a passar per descobrir altres creacions teves... ja em diràs si et fa goig que deixi les meves impressions o no.

Ara mateix t’envio una abraçada per celebrar que avui t’he descobert com autora,
Unaquimera

Enhorabona un poema precís que descriu una part de la nostre història més recent.
On s'hi albira l'esperança.
M'ha agradat
Avant

Tot i que jo era molt menuda encara recordo la fam i la por de la guerra i la postguerra.
M'ha encantat el teu poema , Maria . Enhorabona !

Es com una llesca de pa blanc dins de la pastera de la sensibilitat
I dels sentiments. Molt bonic.

Salutacions

Josep

m'ha encantat pel ritme viu que té, per tantes coses que diu i per tan bé com les dius

felicitats , una abraçada des de mataró
joan