p

Et rep sola, diumenge al vespre, en abocadors i llocs així.
T'espera de fa anys, sis o set.
I això que l'has deixat per terra, sense res o a l'autopista,
al fons d'un llac lligada a un roc, per un artet més de mudar.
Però ella sempre hi és, rica i plena,
pessigant-te les galtes amb cura i suauet.
I la nit no t'aclapara, som dos cadells que han trobat amo.
Has tornat i la llum ho forada tot.