Osset de Pelutx (4). La lleona rera la pressa.

Un relat de: Unicorn Gris

- Perquè no funcionarà, Eric?

- Veig alguna cosa extranya. Perquè em demanes per sortir així tant de pressa, i a mi precisament?

- Ejem... bé, Eric, suposo que t'haig de ser franca. No tinc moltes alternatives. Tinc un nuvi que no em fa feliç. No vull ni parlar-ne d'ell, però et diré en resum que és una persona maleducada i grollera: més d'un cop m'ha insultat i fins més d'un cop ha apelat a alguna violència física. Em penso que fins li agrada fer-me mal, li dóna seguretat, és com si maltractant-me tingués la garantia que jo em quedaré amb ell. - Eric se l'escoltava atentament. - Veuràs, li vaig fer una promesa a la meva àvia que mai em quedaria sense nuvi, i si tu et quedessis amb mi, no es trencaria la promesa.

- Però... A veure, tu quan fa que em coneixes?

- Des que t'he vist atravessar el passadís.

- I a mi m'ofereixes una relació? A veure, perquè ofereixes el teu amor a un noi al que no estimes?

- Mai oferiria el meu amor a un noi que no m'atragués.

- No? Doncs ara ho estàs fent!

- Bé, doncs podríem dir en que tu m'atraus, que la primera impressió ha estat bona.

- Però si no em coneixes?

- Ok, però tu em sembles simpàtic, i guapo... ets molt musculós… - La Miranda cada cop es deixava endur més per l'emoció. - Si em deixes seduir-te, em podràs tocar…

La Miranda feia to de gata afable. L'Èric va posar-se nerviós i va provar de fugir d'estudi.

- Però... escolta... si el meu germà entra, ens veurà... - L'Eric mira la porta tancada del cuarto. - Pot entrar en qualsevol moment.

La Miranda s'aixeca del llit on estava asseguda, agafa el candau manual de la porta i el tanca.

- Ja està. Si no ens entretenim molta estona i no fem molt de soroll, em podràs tocar una estona i ton germà no notarà res. - La Miranda es treu la xaqueta i es despulla els hombros. Però decideix que l'Èric ha de prendre la decisió final. S'estira sobre el llit, a només una estirada de braç de l'Eric. - Treu-me els botons i divertim-nos. Vinga! No vull que et sentis obligat. Tu m'agrades. Aprofita, home!

L'Eric no sap què fer.

- Vesteix-te i deixem de fer l'espectacle!

- Però...

L'Eric fa cara impertorbable i no observa la Miranda a la cara. Ella s'alça les espatlles de la camisa i es torna a posar la jaqueta. Acaricia l'espatlla dreta d'Eric. - Ho sento, està bé, potser m'he accelerat una mica, però algun dia t'hauràs d'atrevir amb alguna, no? A veure si ens entenem. La teva religió t'ho prohibeix?

- No. Bé, no sóc religiós.

- Ehem... A mi m'ha semblat entendre que no, però - la Miranda dubta - No sé... si ets homosexual...

- No, no, a mi m'agraden les ties. De debò.

- Aleshores, perquè em dius que no? A veure, jo t'agrado?

- Que si tu m'agrades? Doncs... a veure... Ai, no m'ho facis contestar!

- No, dis-me alguna resposta!

- No! No me'n facis sentir obligat!

La Miranda pensava: "Ves, quin noi! Moltes noies, un cop arribades a aquest punt, ja ho haurien deixat córrer. Però a mi m'agrada! Té personalitat, és diferent. Si me'l pogués seduir, estic segur que amb mi seria fidel. Sí, fins podria ser i tot el noi que vull! No m'he de desanimar a la primera de canvi!".

- Està bé, maco, no vull que et sentis obligat, però... si no et fa res, no vull sortir amb tu sense ni haver parlat de lligar o no. M'agrairia que em contessis si jo t'agrado.

- Està bé. Ets guapa.

La Miranda s'anima.

- Quant de guapa?

- Ai! Està bé. Bastant guapa. Ets una bona figura.

- I de caràcter? Deus pensar que sóc una pesada impertinent, no?

- Home, doncs...

- La veritat. Jo et canso, no? Aquí oferint-te sexe, relacions, companyia, afecte... I l'únic que guanyo és que tu em deus trobar una pesada. Només sóc una pesada! No tinc encant, oi?

- Bé... No sé què dir-te, en realitat no em caus malament. Sembles bona xiqueta, i al capdavall és el teu dret fer-te la seductora... No et vull malferir psicològicament. Què sé jo! Per mi, quasi sí que et diria que ets molt pesada... però prefereix-ho no dir-t'ho. - L'Eric mira la miranda quasi avergonyit, com si tingués la impressió de fer el ridícul. Però la Miranda se'l mira amablement...

(Continuarà.).

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143617 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!