Osset de peluix (52). La bufanda misteriosa de la petitona.

Un relat de: Unicorn Gris

Mentre l'Èric, la Miranda, l'Armando, i d'altres ossetaires es troben, per a bé o per a mal, emprenent els seus assumptes, ara és hora de fixar-nos en la que és, almenys en aquest moment del relat, la ossetaire més joveneta: la Marta, neboda de la seva tieta administrativa. En aquests moments, es troba mirant i examinant una videoconsola que fa poc que li han regalat, quan de sobte, en el pis de la Miranda on ara mateix la joveneta està sola, algú truca per la porta amb el timbre. ¿Qui està trucant, de forma tant inesperada?

Res més sentir la trucada, la Marta alça els ulls com a alarmada. ¿Qui deu ser? ¿Serà "ell"? Per un moment, pensa en fer-se la sorda, fingir que no està, i no obrir la porta, però, al cap d'un moment, decideix posar-se una bufanda al coll, córrer cap a la porta, i, un segon abans d'obrir-la, per precaució, siguent ella massa petita com per mirar pel forat de vidre de la porta, diu des de darrera de la porta, amb veu insegura:

- ¿Qui ez? Espero que tu no siguiz...

- Ehem, Marta, obre tranquila, noia, que som nosaltres... El Joan i l'Eva. Veníem a fer-te una visita...

La Marta sospira amb possible alleujament, i obre la porta de seguida.

- Pazeu, pazeu, sou benvinguts és clar. És que jo...

La Eva se la mira encuriosida:

- ¿Bufona, què potser et passa alguna cosa? Entre dones, jo t'ho pregunto.

- Ehem... - La Marta es queda pensativa una estona. - No, no, és clar que no. És que... he dormit malament, estic alterada...

- És clar, dona - diu en Joan. - A més, mai t'has de fiar molt de ningú, hi ha gent perillosa pertot arreu... S'entén que desconfiïs.

Però l'Eva dubta. La seva intuïció li diu que aquí hi ha "alguna" cosa amagada. Però no pot obligar a la Marta a dir la veritat contra les seves preferències. En tot cas, qui sap, la intuició de l'Eva a vegades s'equivoca, no seria el primer cop...

... i a més, cal veure que...

- Marta, maquíssima, i com és que portes aquesta bufanda al coll? No fa tant de fred... A més, estàs a dintre d'una casa, no a l'aire lliure...

- He, he!! Bé, tieta - la Marta a vegades deia "tieta" a l'Eva, tot i que, de fet, no eren família real, sinó més aviat família "simbòlica", - tieta, aquesta bufanda era de fa molt de temps, me la va regalar certa persona avui difunta, i m'agrada portar-la. És un simbolisme.

L'explicació de la Marta era bastant verosímil. En tot cas, la Eva, qui ja en té prou amb els propis problemes seus, decideix no fer més preguntes a la Marta. La dona, la petita adolescent i el Joan s'asseuen a una taula, tancant la porta del carrer, i es posen a parlar de temes intrascendents. I la Marta segueix sense treure's la bufanda.

Acte seguit, tornem a la cafeteria Baylies, on la Miranda i l'Èric estan a punt de viure altres episodis de les seves aventures i desventures. ¿Quins episodis? Aviat ho sabrem...


---------------------------------------

Sigues benvingut al Forumstoa: http://forum.cosmos-stoer.cat

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143617 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!