Osset de peluix (48). Conflicte i discussions.

Un relat de: Unicorn Gris

L'Èric en quatre passes arriba a on són les tres noies que li criden l'atenció. La Simpy somriu, però la Esse parpadeja repetidament com si ja veiés que hi ha problemes...

- Què voleu vosaltres? - Pregunta secament ell.

- Hola guapo! - li diu la Simpy, - Mira, estàvem esperant una amiga, i pensàvem si tu...

- Jo què?

- No et voldries asseure una estona amb nosaltres? - insisteix la Simpy, - Vinga, que et convidem a una beguda, per ser el primer cop que...

- ¿... el primer cop que us riueu de mi? Vinga, que no estic per òsties.

La Esse, en aquest punt, sentint que el problema no és seu sinó de la Simpy, mira a un cantó indeterminat del sostre del local i es despista del tema; en canvi, la Anti s'està cabrejant.

- Però què passa, noi? - insisteix la Simpy. - Jo només t'estava invitant. ¿Què hi ha de dolent en...?

- Mireu, escolteu-me les tres! Aquí - l'Èric segueix ferm, - un desconegut té tot el dret del món a estar sol si ho desitja. I vosaltres no em podeu obligar a...

- Eh tu!! Controla't! - La Anti, amb la seva habitual irascibilitat, ja vol prendre cartes a l'assumpte. Parla fort i fins hi ha qui es gira intrigat pels seus crits. - Mira noi, siguis qui siguis, certes formes de comportar-se no ens ho pots fer!! Un respecte! La meva amiga no ha fet sinó invitar-te a prendre alguna beguda, i no la pots tractar així!

- Clar, clar! I què et fa pensar que jo puc confiar en vosaltres. Sí, sí! Què em fa obligar a confiar en tothom, a mi? Perquè no puc marxar d'unes desconegudes per fer el que em vingui de gust? ¡Si us molesta veure'm solet, us compreu un lloro! - L'Èric clava més el clau...

- Anti, sisplau! - diu la Simpy. - Aquí hi ha algun malentès. A veure, noi, enten-ho; ¿només volem congeniar amb un xicot guapetó, saps? I al veure't la cara, havíem pensat que...

- Ah, ja veig. ¿Que faig cara de tonto, oi? ¿Que sóc ridícul, oi? ¡Ara a veure si resulta que hauré de sortir de casa meva amb una màscara? No, no, no, ara veig per on van les coses. Heu vist una persona rareta, heu vist un extravagant, i vinga riure-us d'ell. Vinga, home!! Jo ja estic sobrat, de ties com vosaltres.

- Ehem, jo només voldria dir que... ¿i si ho deixéssim, noies...? - La Esse ja prova d'intervenir.

- ¡Companya, al marge! - la Anti cada cop més guerrillera. - No sé qui ets tu, guapo, ni d'on vens, però la teva actitud em cansa però que molt. No fas sinó acusar a la meva amiga de riure's de tu... ¿I encara que et convidem, ens surts amb aquestes?

La Simpy es mossega el llavi mig tristona davant aquesta situació. ¿Què cal fer?

- ¿Així que aquestes tenim, eh? - l'Èric ja salta. - Mireu, noietes, us diré dues coses. Primera: estic ja ple de putos enemics i enemigues en la meva vida, i no en vull tres més. Segona: vosaltres us esteu rient de mi només, només, però que només, per la expressió de la meva cara, i estic fart d'estar cridant l'atenció, només perquè JO em vull comportar com JO vull. I com seguiu rient-vos de mi, us juro que faré...

En aquest moment clau, arriba la Miranda, amb els paquets de tabac ja comprats. Està en el saló del bar, i, com que acaba d'arribar, no és encara conscient de la discussió que hi ha...

- Holaaa!! - diu la noieta. - ¡Carinyo, ja has arribat! - referint-se a l'Èric; ja anava a fer un petó, però al veure'l dret i xerrant amb elles, es sobresalta. - ¿Què passa, Èric? ¿Ja estaves parlant amb elles? ¿Que potser ja les coneixes, a les meves amigues?

De sobte l'Èric s'adona que aquestes tres noies no eren tres desconegudes en absolut, sinó les amigues mateixes de la Miranda; la seva costum de protecció individual i de desconfiança, aquest cop havien resultat en una bona pífia.

En aquestes que l'Èric, adelantant-se a la Simpy que volia dir alguna cosa, agafa en brazos a la Miranda i li diu:

- Sortim del bar, Miranda. Tu i jo... ehem... hem de parlar de certes coses. És important per al futur de la nostra relació.

- Però Èric! Que hem de parlar? Però si avui era la cita amb les meves amigues!! Què em vols dir?

La veu de l'Èric és amable però ferma:

- Ho discutim a fora, maca.

L'Èric i la Miranda marxen per la porta del local. L'Anti està ben enfadada:

- ¡Li fotia una bona zurra, al nuvi aquest de la Miranda!

- No, Anti, no! - diu la Simpy. - Haurà tingut els seus motius. Deixem que ella i la Miranda, si és que poden, solucionin aquest conflicte. Ens quedem aquí fins que tornin de xerrar... si és que no triguen molt, ehem.

La Esse fa com si estigués d'acord amb la Simpy, mentre està pensativa i cavilant sobre els fets.

Un cop ja fora de la discoteca, el filòsof i l'administrativa es disposen a parlar sobre el tema, "i sobre el futur de la relació" segons l'Èric. ¿Què s'explicaran?

(Continuarà...).

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143656 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!